Crónica 1º de Mayo del 2013: Las reglas del juego han cambiado

En la mañana del 1 de Mayo, CNT-Valencia recorrió las calles de Valencia -integrando el Bloc Unitari Anticapitalista– junto a más de 2000 personas, hartas de seguir el juego a los de siempre, que decidieron unirse al BUA, mostrando así su rechazo por el sindicalismo institucional y apoyando un proyecto que busca la unidad de acción y de lucha en la calle y en los centros de trabajo.

La manifestación, encabezada por una pancarta unitaria donde se podía leer “Amb la unitat obrera y popular, aturem la violència del capital” (“Con la unidad obrera y popular, paremos la violencia del capital”) y seguida por los distintos colectivos que forman el Bloc, salió de la Plaza San Agustín hacia la Plaza del Ayuntamiento y, al llegar a la calle de las Barcas, se desvió del recorrido oficial para terminar en la Plaza del Patriarca donde pudo leerse el comunicado del Bloc antes de dar por finalizado el acto.

Durante todo el recorrido, pudieron escucharse consignas combativas y anticapitalistas que animaban a la gente a movilizarse frente a los ataques del sistema contra la clase trabajadora y a romper con el juego del poder: a cambiar las normas y el tablero. Si quieren seguir jugando, será a nuestra manera. Mediante la acción directa y la autogestión y gracias a la solidaridad y el apoyo mutuo, ganaremos la partida.

 

 

1r de Maig: Amb la Unitat Obrera i Popular, aturem la violència del Capital

Un any més, ens apropem a una data molt significativa per als qui aspirem a transformar la societat des del món del treball. Hui, commemorem un Primer de Maig immerses en aquesta profunda crisi econòmica del Capitalisme, que ha estat utilitzada pels poders fàctics (empresaris i partits polítics al seu servei) per tal de legitimar les retallades.

Enguany, a més, arribem al Primer de Maig suportant a les nostres esquenes una onada de retallades antiobreres, gairebé sense precedents en les últimes tres dècades. Retallades que, mitjançant la signatura de cada pacte i reforma, suposen una gravíssima pèrdua de drets per a totes nosaltres, precaritzant encara més les nostres condicions de treball: disminuint les nostres pensions, fent-nos treballar més anys per menys diners i soterrant la negociació col·lectiva, entre d’altres.

Som conscients de la greu situació actual, i per això no volem que la solució a l’enèsima crisi capitalista passe de nou per l’abaratiment d’acomiadaments, per la signatura de més EROs, per més retallades a les persones aturades, per una major precarització del treball i per un augment de la desocupació, per un empitjorament en les condicions per accedir a la jubilació…

A la sanitat, ja n’hi ha un munt de persones que estan perdent la salut per no poder pagar-s’hi els medicaments de crònics, per exemple. La llei 15/97 i els darrers decrets com ara, el 16/2012, han fet que la privatització de la sanitat, en el primer cas, i l’exclusió dels més desafavorits -nacionals i estrangers- entre altres temes, en el segon, siga, hui en dia, un trist i lamentable fet.

Som conscients de la gravetat d’aquest atac contra el conjunt de la classe obrera i de la necessitat, no sols d’aturar-lo, sinó de revertir-lo si no volem que la violència del capital que exerceixen governs, patronal i burocràcies de CCOO i UGT culminen el soterrament social del moviment obrer. Durant les darreres dècades, les cúpules d’aquests sindicats s’han dedicat a protegir i defensar més els interessos dels seus propis afiliats i de les seues cúpules, i això ha suposat un allunyament de la gent en situacions més precàries d’aquests sindicats. Aquests sindicats s’han dedicat a mirar els seus propis interessos (ajudes econòmiques i subvencions), encara que això haja suposat signar acords en contra de la immensa majoria de la classe treballadora (convenis, acord sobre les pensions…).

Des del Bloc Unitari Anticapitalista, entenem que la desmobilització dels treballadors no és un factor merament casual, ni propiciat únicament per la tasca intoxicadora dels mitjans de comunicació, sinó que respon també a causes estructurals pel que fa al mètode d’organització en les empreses, seguit, de forma majoritària, per un model sindical de representació.

Des del BUA, considerem que la solució a les retallades no es troba en el reformisme de les institucions ni en les millores parcials, sinó en el trencament total i absolut amb el sistema capitalista. No volem reformar el sistema capitalista perquè no es pot reformar, perquè és un sistema econòmic assassí i depredador, perquè no pot haver democràcia on hi ha explotació, on hi ha injustícia.

El capitalisme és violència. Violència són els desnonaments que deixen persones sense casa. Violència són les retallades en sanitat i en educació. Violència són els acomiadament i l’atur que deixa les persones sense un salari. Violència són els salaris de misèria i les condicions laborals precàries. Violència són les lleis que deixen sense cobertura sanitària milers de persones. Violència és no invertir en la seguretat i la millora dels transports públics.

Davant d’aquesta violència, l’única manera d’obtenir conquestes i frenar reculades, passa per la lluita i la implicació directa de la majoria de les afectades, per la classe treballadora. Sempre ha estat així i sempre ho serà. Cal que totes ens organitzem i lluitem. Sabem que no serà fàcil, que potser deixarem moltes coses pel camí, potser, fins i tot l’alè. Però també sabem que una vida d’opressió, tortura i violència, encara que siga de guant blanc, no és vida. Perquè mai els drets ens han sigut atorgats: sinó que els hem guanyat amb sang i suor; amb la lluita obrera i popular.

Per totes aquestes raons, hui, més que mai, cal la unitat d’acció de totes aquelles que rebutgem el Pacte Social, la Pau Social. També hui, més que mai, cal un altre model sindical, realment assembleari. Uns sindicats que defensen l’acció organitzada de la classe treballadora en la salvaguarda dels seus interessos fins al nostre alliberament com a classe en tots els terrenys (econòmic, laboral, social, de gènere i identitari ). Uns sindicats que realment lluiten per una societat sense classes i on el dret a decidir dels pobles estiga garantit.

Per tots aquest motius, el Bloc Unitari Anticapitalista fa una crida a tota la classe obrera i popular de la nostra comarca, l’Horta, amb l’objectiu d’iniciar totes les lluites possibles, de forma unitària, als carrers i als centres de treball. Una lluita per, no sols aturar la violència del capital, sinó per revertir-la.

Hui és dia de lluita, però també de reflexió, de germanor, d’ajuntar forces, companys i companyes. Cal lluitar, i amb força. Cal unitat, i amb dignitat. Cal tindre clar què i quins són els enemics de la classe obrera, del poble.

AMB LA UNITAT OBRERA I POPULAR, ATUREM LA VIOLÈNCIA DEL CAPITAL!
PEL SINDICALISME DE CLASSE, COMBATIU I D’ACCIÓ DIRECTA!
VISCA EL PRIMER DE MAIG!

https://twitter.com/BlocAnticapit
https://www.facebook.com/BlocAnticapitalistaValencia
http://buahorta.wordpress.com
buahorta@gmail.com

Convocatoria Primero de mayo 2013 en Valencia – Rompamos con su juego. Construyamos la alternativa

CNT-Valencia convoca, integrando el Bloc Unitari Anticapitalista, a la manifestación que tendrá lugar en el centro de Valencia el próximo 1º de Mayo y que saldrá de la Plaza San Agustín a las 11:30.

En este 1º de mayo de 2013, nos enfrentamos a una de las mayores ofensivas contra los derechos y las condiciones de vida de la clase trabajadora. Nos han instalado, desde hace años, en una situación de crisis permanente que sirve de justificación para todo tipo de agresiones y recortes de derechos.

El desempleo, que no cesa en su crecimiento debido a las últimas reformas laborales que nos han impuesto, una deuda que no hemos creado para justificar sus ataques y recortes a servicios básicos como la educación y la sanidad o un sistema político y económico que ha demostrado que de democrático tiene bien poco y que no importa quién esté en el poder: la corrupción llegará tarde o temprano.

Desde el gobierno, se pretende que este negro panorama instale en los sectores populares la desesperación, el miedo y la parálisis: los mejores aliados del poder.

Por el contrario, desde CNT, en este primero de mayo, gritamos ¡ basta!, puesto que es hora de luchar. Pero no podemos hacerlo desde el entramado sindical institucionalizado imperante durante todos  estos años, siempre cómplice de las políticas que nos han llevado a la actual situación, firmante de sucesivos pactos para recortar nuestros derechos e instalado en la concertación y la cesión permanente, incapaz de enfrentar de forma contundente, sostenida y coordinada –o siquiera honesta- los ataques más graves que, como trabajadores/as, estamos sufriendo.

Por eso, este Primero de Mayo, símbolo de la  dureza de los ataques que los/las trabajadores/as hemos sufrido a lo largo de la historia, pero también de nuestra  resistencia, de la lucha por nuestra emancipación y de nuestra capacidad de organizarnos y de transformar  esta sociedad, llamamos, desde la CNT, a reforzar las resistencias contra estas políticas y a afirmar la necesidad de organizarse de otra manera construyendo, desde la unidad de los/las trabajadores/as, un movimiento obrero fuerte, eficaz y contundente en la defensa de los derechos de las clases trabajadoras.

Un Primero de Mayo en que avancemos para romper con unas reglas del juego que no son las nuestras. Cambiemos el tablero y construyamos desde ya la alternativa: desde la acción directa, la solidaridad, el apoyo mutuo, la autogestión, desde la autonomía radical frente al gobierno y la patronal.

¡Este Primero de Mayo, la lucha continúa!

Cartel 1 de Mayo 2013

[FOTOS] Homenaje a las víctimas del franquismo en el cementerio de Valencia

Como cada año, el Fòrum per la Memòria del País Valencià organizó un acto en memoria de las víctimas del franquismo en el cementerio de Valencia al cual acudió una gran cantidad de gente.
El programa transcurrió según lo previsto, pudiendo escuchar el Himno de Riego, La Internacional y A las Barricadas así como dos canciones interpretadas por el cantautor Pau Alabajos así como otra de Carles Enguix.

El acto comenzó con un recorrido por el cementerio hasta las fosas comunes donde se tapó el monolito fascista que hay sobre ellas y se hizo una ofrenda de flores. Tras un minuto de silencio se leyó un manifiesto unitario por Víctor Dobón, hijo de fusilado y miembro del Fòrum por la Memòria del PV, y seguidamente se repartieron papeles con los nombres de las víctimas entre los asistentes para que cada uno leyera uno. Estos papeles se dejaron junto a las flores anteriormente depositadas.

 

[26A- Cinefórum] Los espigadores y la espigadora

El viernes 26 de abril, dentro del cinefórum que viene organizando CNT-Valencia, podremos ver el documental Los espigadores y la espigadora dirigido en el año 2000 por Agnès Varda.

Sinopsis: Recorriendo Francia, Agnès Varda se ha encontrado con espigadores, recolectores, gente que busca entre la basura. Por necesidad, o por puro azar, estas gentes recogen los objetos desechados por otros. Su mundo es sorprendente. Y la directora, a su manera, es también una especie de espigadora que selecciona y recoge imágenes aquí y allá.

La hora de inicio de la proyección será a las 22.00h. y tendrá lugar en el local del sindicato (Callle del Progreso 126 del Cabanyal).  A las 21:30 habrá cena de sobaquillo con bebida a precio popular, por si alguien quiere pasarse antes de ver la peli. Después del pase, coloquio entre los asistentes al visionado del film.

 

El sindicato que te protege