La central sindical treballa amb un model participatiu i horitzontal, amb la coherència de tractar de fomentar pràctiques per a una societat millor. En eixa línia d’actuació, el sindicat s’associa per tal d’enfortir el teixit social i aportar beneficis a la afiliació. Un d’ells son les assegurances ètiques.

Avui en dia, sembla inevitable tenir contractades una o més assegurances: llar, automòbil, vida, viatges, etc.

Les darreres dades oficials del 2018 apunten que l’assegurança representa un 6% del PIB a l’Estat espanyol, el que suposa un volum anual d’uns 65.000 milions d’euros i la gestió de gairebé 300.000 milions d’euros en inversions. Aquestes dades posen sobre la taula que el món assegurador ocupa una posició clau en el grup d’entitats no monetàries del sistema financer. (Observatori de les Finances Ètiques, 2019; de Miguel, 2018).

Malgrat aquestes xifres desorbitades i tenir una presència quotidiana en la vida de milers de ciutadans, el món assegurador sembla haver quedat al marge de l’opinió pública i de la mirada crítica. 

El periodista Jordi de Miguel, en un reportatge publicat a Crític el 2018, posava sobre la taula l’opacitat de les inversions de les grans companyies asseguradores. American International Group (AIG), la tercera asseguradora més gran del planeta, va ser rescatada pel govern nord-americà després d’unes pèrdues multimilionàries després d’apostar per les hipoteques d’alt risc “subprime”.

En el mateix article, de Miguel alertava de les estretes aliances entre la banca tradicional i les companyies asseguradores. Unes sinergies que porten a moltes asseguradores tradicionals a invertir en productes opacs, sectors vinculats a mercats especulatius i nocius socialment i mediambientalment. En aquesta línia, el periodista sabadellenc es feia ressò de l’informe “Els bancs que inverteixen en armes” (Calvo Rufanges, 2016) publicat pel Centre Delàs d’Estudis per la Pau que alertava del creixement del paper d’algunes companyies asseguradores en el finançament de la indústria armamentística.