[Manifest] 1r de maig: Unitat Anticapitalista contra la Troika i les burocràcies sindicals

Manifest del Bloc Unitari Anticapitalista (BUA):

Un any més, un altre 1r de maig que organitzacions i persones de l’Esquerra Anticapitalista ens apleguem als carrers de València per a commemorar un dia històric de la classe obrera i la seua lluita per tal d’enderrocar i superar el sistema capitalista. Nosaltres, els i les anticapitalistes no volem que el 1r de maig esdevinga un ritual, ni una rutina, ni una processó, ni un festival de globus i banderoles. Nosaltres, els i les anticapitalistes, el 1r de maig recordem la tradició de lluita de la classe obrera arreu d’anys i anys. Aquest dia fem un homenatge als màrtirs de Chicago i a les treballadores de la fàbrica tèxtil Triangle Shirtwaist de Nova York. També recordem els més de 1.127 treballadors i treballadores mortes en l’enderrocament de l’edifici Rana Plaza de Bangla Desh. De fet, recordem tots els treballadors i totes les treballadores que han estat explotades al llarg de la Història, que han mort i que moren cada dia víctimes del Capitalisme.

Però nosaltres, els i les anticapitalistes, no només entenem el 1r de maig com una diada reivindicativa, de lluita, de protesta, de dignitat, de demostrar la nostra força als carrers i places. Nosaltres, els i les anticapitalistes, reivindiquem que tots els dies han de ser 1r de maig, per a eixir al carrer, per a defensar els nostres drets, per a reivindicar que som classe treballadora i que només esdevindrem lliures enderrocant el Capitalisme i el Patriarcat. El 1r de maig ha de servir per a recordar quin és el paper històric que li pertoca a la classe treballadora: la destrucció de l’estat burgés. Aquest sistema suposa opulència i privilegis per a la minoria explotadora, i explotació, misèria, opressió i imposició per a la majoria explotada. Així mateix, com a classe treballadora també hem d’avançar cap al repartiment i la socialització de les riqueses i el treball i cap a una societat sense classes.

Han passat ja set anys des que esclatà l’enèsima crisi, una més en la història del sistema capitalista. Han passat set anys, i les conseqüències es noten cada dia més sobre els i les treballadores. Des del començament d’aquesta nova crisi, els grans mitjans de comunicació -els altaveus del Capital- no han parat ni un moment de repetir-nos que per a sortir de la crisi calien més retallades i més sacrificis per part de la classe treballadora. Tanmateix, en els últims mesos, el seu discurs ha canviat. Ara, les ràdios i les televisions no paren de repetir que el pitjor de la crisi ja ha passat, que comencen a veure’s els brots verds, que ja hi ha senyals del creixement econòmic. És mentida que la crisi haja acabat! El que està succeint és que volen normalitzar la pobresa i la misèria. Continuen les altes taxes d’atur amb milers i milers de persones sense cap treball. Continua generant-se poc treball, i el poc que es crea cada volta és més precari. Continuen els desnonaments i els suïcidis. I mentrestant, els beneficis de les grans empreses i dels bancs es mantenen i creixen. Continua creixent l’esquerda que separa la minoria més rica de la majoria empobrida. Avui, de nou, la classe treballadora, els i les explotades, hem de suar sang i llàgrimes perquè ells, una minoria, visquen en la riquesa i l’opulència.

Cal recordar que aquest mes de maig tindran lloc les eleccions per al Parlament europeu. Nosaltres, com a classe treballadora, com a anticapitalistes, hem de mostrar el nostre rebuig més gran al projecte de la Unió Europea, que és la matriu capitalista que genera les polítiques antisocials i repressores en els diferents pobles i nacions que en formen part. Nosaltres, com a classe treballadora, diem NO a la Unió Europea per imperialista, per patriarcal, per antidemocràtica i per capitalista. Nosaltres, com a anticapitalistes i feministes, diem NO a la Troika perquè és qui dicta les polítiques que vulneren els drets humans, perquè és qui planifica les retallades en els nostres drets socials i laborals. Nosaltres, com a anticapitalistes, diem NO al pagament del deute il·legítim, un deute que ens hipoteca i ens esclavitza. Nosaltres diem NO a l’euro, el mecanisme creat per les burgesies europees per afavorir l’explotació internacional del treball. Nosaltres diem NO al model de desenvolupament que planteja la Unió Europea, perquè és insostenible a nivell ecològic i mediambiental. Perquè no és possible un capitalisme verd, com tampoc no és possible un capitalisme de rostre humà… perquè tard o d’hora, el Capitalisme es trau la careta i mostra com és: salvatge.

capitalisme_crisiLa Unió Europea no es pot reformar, perquè la seua estructura és capitalista, i el Capitalisme no es pot reformar, només destruir. El Capitalisme genera pobresa i concentra la riquesa. La nostra alternativa no és, no pot ser, gestionar aquesta pobresa. Encara hi ha sindicats i partits que defensen la tornada a l’Estat del Benestar, encara s’encaboten a recuperar alguns dels escassos drets socials i laborals que gaudíem abans de la crisi. Eixos que defensen l’estat del benestar, el que realment volen és defensar les seues engrunes i no se n’adonen -o no volen adonar-se- de la veritable cara del Capitalisme. Aquest sistema és el responsable de generar eixa misèria que afecta la majoria de la població, mentre que una minoria (oligarquia, bancs, grans empreses) continuen enriquint-se.

Per tot això entenem que no es tracta de lluitar simplement contra la Troika o contra el Govern que ens sotmet a aquesta i a la seua misèria, sinó de combatre el Capitalisme, el sistema econòmic que els possibilita. Un sistema que contraposa treball i atur, perquè necessita que hi haja persones sense treball, necessitades a acceptar qualsevol tipus de treball, fins i tot el més precari. Un sistema, el capitalista, que contraposa el Treball i el Capital, i que es basa en l’explotació mitjançant el treball assalariat, on la persona treballadora no és la propietària del seu treball, ni de les seues decisions, ni del que produeix, ni de la riquesa que genera.

Davant d’aquest context, les organitzacions anticapitalistes hem de denunciar els còmplices que permeten l’explotació i l’opressió del Capital: els jutges, la policia… i els sindicats que vénen la classes treballadora. Les cúpules d’aquestes burocràcies sindicals -tant de CCOO com d’UGT- són responsables d’un gran nombre de pactes que han posat en venda les poques millores aconseguides per la classes treballadora després d’anys de lluita. Són eixes cúpules sindicals les que negocien amb els diferents governs -el PP o el PSOE- els ERO’s, les reformes de les pensions, les reformes laborals… Són Toxo i Méndez els que estan venent els nostres drets a canvi de subvencions per mantenir la seua quota d’alliberats sindicals.

Nosaltres, els i les anticapitalistes, ens reafirmem: el Capitalisme no es reforma, es combat i es destrueix, i de les seues cendres construirem un món just, d’homes i dones lliure, de pobles lliures.

Volem decidir sobre tot allò que afecta les nostres vides!

Volem canviar-ho tot!

cartell_1rmaig_2014_red_-bua

[Crónica] CNT-Valencia sale a la calle para sumarse a la lucha contra el desempleo y la precariedad

El sindicato llevó sus propuestas de reparto del trabajo y de la riqueza a la concentración convocada el pasado 25 de abril por las Asambleas de Desempleados y Desempleadas de Valencia.

Hoy en día, a nadie se le escapa que el desempleo y la precariedad laboral se están convirtiendo en el principal distintivo de la tan cacareada Marca España. Pocas son las familias que no se ven afectadas por esta lacra y no son necesarias grandes movilizaciones para sensibilizar sobre esta lamentable realidad. No obstante, la concentración que tuvo lugar la mañana del pasado viernes en la Plaza del Ayuntamiento de Valencia pretendía ir más allá. Y es que el desempleo y la precariedad laboral llevan golpeando tan duro y durante tanto tiempo que muchos y muchas se han hartado de esperar soluciones y se han dado cuenta de que no hay otra salida que organizarse y reclamar lo que es suyo.

Así, en las numerosas pancartas que se pudieron ver desde los excesivamente cómodos sillones del Ayuntamiento de Valencia se reflejó que la clase obrera valenciana no mendiga empleos-basura sino que exige trabajo digno para todos y todas. Entre ellas se encontraba la principal propuesta de CNT al respecto: las 30 horas semanales sin reducción salarial. Asimismo se repartieron octavillas con muchas otras propuestas como la prohibición de las horas extra y de las prácticas no remuneradas o la anticipación de la edad de jubilación a los 55 años. Es decir: trabajar menos para trabajar tod@s. Para quien quiera conocer en profundidad la postura y propuestas de CNT respecto al reparto del trabajo y de la riqueza dejamos este enlace.

¡Desempleado! ¡Desempleada!
¡Organízate y lucha!

100_3982

100_3978

 

 

[Convocatoria] Concentración por el cierre de los CIE’s

Hace ya más de cuatro años que se inició en Valencia la Campaña por el Cierre de los Centros de Internamiento de Extranjeros. Más de cuatro años realizando concentraciones el último martes de cada mes a las puertas del CIE de Zapadores. Todo para pedir que se acabe con estos centros en los que se encarcela a personas por el simple hecho de carecer de permiso de residencia y que desde su creación coleccionan un buen número de denuncias que van desde negligencias en la salubridad de las instalaciones hasta burtales agresiones a los internos.

Por desgracia los malos tratos y deportaciones no han cesado, lo cual ha llevado a varios internos a tomar la drástica decisión de iniciar una huelga de hambre que llevan manteniendo ya más de una semana. Es por ello que solicitamos la máxima asistencia a la concentración que tendrá lugar ante el CIE de Zapadores el próximo martes 29 de abril a las 19:00h y en la que participará una vez más CNT-Valencia. Hagamos más visible que nunca nuestro apoyo a los compañeros en lucha. Ayudémosles a acabar con la brutal discriminación que sufren.

¡Ningún ser humano es ilegal!
¡Cerremos los CIE’s!

CIES NO

XIV Mostra del Llibre Anarquista

XIV MOSTRA DEL LLIBRE ANARQUISTA DE VALÈNCIA 2014El próximo martes 29 de abril comienza la XIV Mostra del Llibre Anarquista de València, para la que están programadas diversas presentaciones de libros, debates y conciertos que podéis consultar en esta web.

Además, durante los días 3 y 4 de mayo (sábado y domingo) se montarán en la Plaza del Carmen varios puestos, entre los que se encontrará el de la distribuidora de CNT-Valencia donde podréis adquirir libros, periódicos y camisetas, así como otros materiales de temática libertaria. Tanto si queréis ir echándole un vistazo a nuestro catálogo como si no vais a poder asistir ese fin de semana a la mostra, pinchando aquí encontraréis, además de los materiales disponibles, la ubicación y horarios habituales de la distribuidora.

¡Os esperamos en la Plaza del Carmen!

 

 

[Manifestación] Primero de mayo, ¡Ahora!

CNT participará, con el Bloc Unitari Anticapitalista y otros colectivos sociales de Valencia, en la manifestación que saldrá de la Plaza de San Agustín el próximo 1 de mayo a las 11:30h.

Print

El Primero de Mayo debe servirnos para mostrar con fuerza nuestro más firme rechazo a la actual situación socioeconómica. Pero más allá de la situación actual, es necesario reivindicar y mantener el legado histórico de esta fecha y su significado. Sin querer con esto caer en la mitificación, debemos rechazar un 1º de Mayo como un simple día festivo, porque desvirtúa su origen de lucha obrera. No es sino debido a un proceso de asimilación por parte del sistema, que la jornada de protesta internacional surgida de los famosos sucesos de Chicago es convertida en festividad por parte de gobiernos para vaciarla de contenido. De esta forma, se pasa de una jornada de lucha y desafío al capital repetida anualmente, a la “fiesta del trabajador”, “fiesta de San José Obrero” durante la España franquista, o actualmente “fiesta del trabajo”…

Sin embargo, que no debamos olvidar su orígen, no significa que la lucha deba estar sujeta al calendario de efemérides. La lucha tiene que ser una construcción cotidiana que dé la necesaria respuesta a los graves ataques que sufrimos día a día, sin olvidar nuestra justa aspiración a un mundo mejor a través de un cambio profundo, radical, de la sociedad y la economía, que solo puede ser protagonizado por la clase obrera.

No vamos a enunciar aquí ni la larga lista de robos y abusos, ni las injustas condiciones a las que someten nuestras vidas los de siempre: banqueros, políticos, empresarios y demás calaña. Digamos, por simplificar, que todos los problemas forman parte de uno solo: el sistema capitalista.

Ellos, como clase social, con sus decisiones y actos persiguen un único objetivo: el de mantener sus beneficios y privilegios a través de un sistema social basado en la dominación y la explotación del resto de las personas, considerándonos mercancía, ganado sin dignidad, sin derechos ni control sobre nuestras vidas. Nos preguntamos qué es necesario para responder y actuar «como ellos». Es decir, como una misma clase, organizada y con un único interés final: liberarnos del yugo capitalista.

Estamos obligados a hacerlo, ya que el sistema nos quiere convencer de que somos individuos inconexos, aislados, incluso mejores que otros en base a identidades culturales, religiosas, futbolísticas, nacionales… para convertirnos en meros consumidores o en simples productores. En definitiva, hacen todo lo posible para crear divisiones, barreras, fronteras que solo sirven para impedir que nos encontremos y nos reconozcamos como lo que somos: una misma clase, explotada, excluida, dominada y utilizada. Tenemos que levantarnos y plantarles batalla.

En el momento actual de la crisis, o mejor dicho reestructuración capitalista, el gobierno proyecta en los medios un discurso triunfalista tan falso como insultante, intentando engañar a la población con el palo y la zanahoria de un próximo desenlace feliz, o usando simplemente el palo con quienes no se creen el cuento y permanecen comprometidos con la movilización social extendiendo la conciencia de clase a todas y todos los trabajadores que ya han percibido que el sistema que les vendieron como mejor de los mundos posibles, no sirve.

Sería un paso atrás abandonar la movilización, seducidos por soluciones “fáciles”, y caer en la trampa de delegar la lucha en el voto. La inminencia de elecciones proporciona a muchas personas la ilusión de una salida tangible al colapso social al que nos han llevado. Desde CNT afirmamos que la vía electoral sólo es un camino sin salida, que la baraja y las normas las pone el poder y no hay manera de ganarle a su juego, y que las buenas intenciones no bastan, porque como dijo algún revolucionario célebre “es el trono el que está embrujado”.

El 22M ha sido un ejemplo de movilización, que ha supuesto un punto de inflexión desde el momento en que ha supuesto un éxito rotundo a pesar de la censura previa y la posterior criminalización en los medios, y se ha organizado al margen de CCOO, UGT y los grandes partidos políticos.

Hay que recuperar la capacidad de autoorganización obrera. El 22M debe ser un antes y un después; el próximo paso es ser capaces de poner en marcha una huelga general organizada desde abajo, sin necesidad de convocatorias lanzadas desde arriba por las cúpulas del sindicalismo oficial. Conseguir esto supondría un avance real en la lucha, mayor que cualquier resultado electoral.

El Primero de Mayo sigue siendo importante, por su esencia internacionalista y obrera, por su valor combativo y de reivindicación. Reclamamos el Primero de Mayo por orgullo obrero, ya que históricamente fue una demostración de fuerza de los trabajadores y trabajadoras en todo el mundo, que servía para recordar a los poderosos que estábamos enfrente, dispuestos a pararlos y a derrotarlos.

Sí, el Primero de Mayo era una huelga general mundial. Casi nada. Parece un cuento, pero no, es nuestra historia, la del movimiento obrero.

Por eso, ahora, Primero de Mayo, debemos continuar con la movilización, seguir en la calle, seguir sumando y ser más fuertes, para que los de arriba empiecen a dormir con un ojo abierto, intranquilos, porque los de abajo hemos comenzado a despertar, y nuestros sueños son sus pesadillas.

 Salud y revolución social
Secretariado Permanente del Comité Confederal de la CNT-AIT

El sindicato que te protege