En lluita pels drets, salaris i pensions dignes
MANIFESTACIÓ UNITÀRIA AMB RECORREGUT ALTERNATIU:
Inici a les 11:30h Sant Agustí. Finalització a la Plaça del Patriarca.
Igual que vam fer l’any passat, la COS, la CNT i la Intersindical Valenciana eixim als carrers de València de manera unitària el primer de maig. Consolidem, així, el treball sindical unitari que considerem fonamental en la lluita pels drets del conjunt de la classe treballadora: el veritable enemic, que no és altre que el sistema capitalista, patriarcal i colonial, el feixisme i el neoliberalisme, ens vol dividides i precisament per això ens ha de trobar juntes. Perquè juntes som més fortes.
Ens agradaria dir que estem millor que l’any passat i que gràcies a la reforma laboral, pactada amb la patronal i els sindicats del règim i la concertació, hem recuperat drets laborals. Per desgràcia, no ha estat així. És més, ni tan sols la pujada de l’SMI ha fet que les nòmines siguen suficients per portar una vida digna. Si anem a les pensions, encara estem esperant que es modifique el càlcul perquè no discrimine a qui cotitza a temps parcial, és a dir, a les dones. I, quan parlem de la inflació i de l’increment bestial del cost de la vida (sobre tot dels productes d’alimentació, l’energia, el combustible, el lloguer i la hipoteca), veiem que no n’hi ha límit a l’especulació i als beneficis de qui més té: la banca, les grans corporacions i empreses, els de sempre, en definitiva.
Això sí, en tot açò, s’han introduït modificacions en les estadístiques perquè les xifres lluïsquen, en un intent de maquillar la crua realitat que viu la classe treballadora. Encara que ho pretenen, però, no ens poden enganyar, no poden enganyar a qui és conscient que cada dia és més difícil poder cobrir les necessitats bàsiques, mentre que d’altres s’enriqueixen de manera obscena en qualsevol circumstància (ploga o faça sol), i trauen profit de les guerres que contribueixen a crear.
Toca rebel·lar-nos, hui més que mai, contra un sistema que devasta persones i territoris, que posa per davant els interessos del capital front a la humanitat i la natura. Toca prendre els carrers per reivindicar que totes tenim dret a viure en llibertat, igualtat i justícia social, que tenim dret a treball i vida digna.
En un moment com aquest, el sindicalisme feminista, combatiu i de classe és la resposta que necessiten les treballadores i treballadors. Sense autoorganització i la lluita no podrem recuperar drets, guanyar-ne de nous i avançar cap a l’alliberament.
Diguem-ho alt i clar: els drets no ens els ha regalat ningú en cap despatx: es guanyen als carrers, a les portes de les fàbriques, de les empreses, de les administracions… Empoderem-nos, unim-nos i vencerem! Per un primer de maig combatiu, feminista i de classe!
