Mai no han estat temps fàcils per a la classe treballadora, per a nosaltres. Per a la gran majoria que hem de treballar per guanyar-nos la vida, que hem de suar i patir per tirar endavant, per poder viure dignament. Nosaltres ho sabem, perquè hi ha hagut moltes persones i organitzacions que han lluitat durant dècades, que han donat el bo i millor de les seues vides, i que fins i tot van morir, per aconseguir cada xicoteta millora, per aconseguir enderrocar un sistema injust i recuperar la nostra dignitat.
Ara, però, ens toca viure temps encara més difícils al Poble Treballador, a la gran majoria de la població: les retallades i la privatització dels serveis públics, com l’educació i la sanitat, les successives reformes laborals que empitjoren i precaritzen les nostres condicions laborals (salaris, jornada…), la reforma de les pensions, l’atur, els desnonaments…
Tot això és el resultat del Capitalisme. Un sistema econòmic i social que es fonamenta en l’explotació d’una majoria per part d’una minoria. Un sistema on la propietat privada dels mitjans de producció és sagrada: les fàbriques, les màquines, la terra, allò que produïm. Un sistema salvatge on s’imposen els més poderosos, amb les seues lleis, amb la seua policia, amb els seus exèrcits… Un sistema que mata de fam i de malalties milions de persones cada any. Un sistema uniformitzador que vol anihilar llengües, cultures i nacions. Un sistema que destrossa el nostre planeta, que contamina les seues terres, els seus rius i mars, el seu aire. Un sistema assassí que no dubta en provocar guerres per quedar-se amb les riqueses d’altres països.
Però el Capitalisme no és un fantasma, n’hi ha culpables, amb noms i cognoms… Mentre la misèria i la injustícia s’escampen i afecten a cada vegada més persones, hi ha una minoria que se n’aprofita: grans empresaris amb beneficis, banquers rescatats amb diners públics, polítics corruptes… Però també tenim els jutges còmplices -que apliquen les seues lleis injustes-, la policia repressora -que deté les persones que es rebel·len i lluiten-, els sindicats grocs i venuts -que durant anys han viscut de subvencions i s’han dedicat a pactar la pau social i a vendre la classe treballadora-.
Ara, més que mai, cal la Unitat Popular de la classe treballadora, de tots les persones oprimides i explotades.
Ara, més que mai, cal coordinar i unir totes les lluites: per l’educació i la sanitat, per l’habitatge, pel transport, pels drets laborals, pels drets socials, per l’autodeterminació dels pobles, l’ecologisme,
el feminisme…
CNT-Valencia participarà en la manifestació del 23F integrant el Bloc Unitari Anticapitalista que eixirà a les 18h de les Torres de Serrans per tal de confluir amb altres «marees» a la manifestació que trancorrerà pel centre de la ciutat.
Cal que ens organitzem als nostres llocs de treball, als nostres barris!
Cal que lluitem, cal que eixim als carrers!
Tots els colors de la lluita contra el Capitalisme!
La Sección Sindical de la CNT en Acaservi lo celebra enormemente, pues se trata inequívocamente de una victoria, pero agridulce, pues el ERE todavía se aplicará a 181 trabajadores y trabajadoras del Grupo Racc.
Ante la negociación del nuevo convenio en la empresa, CNT reclama el cumplimiento exhaustivo del convenio vigente, especialmente en cuestión de categorías profesionales de los trabajadores/as. La Sección Sindical ha comprobado que una gran parte de la plantilla realiza funciones que no corresponden a su categoría, y reciben un salario inferior a lo estipulado en convenio, como en el caso de los ayudantes. De esta forma, la empresa se asegura que los trabajadores/as con categoría inferior desempeñen funciones de rango superior sin que les suponga ningún coste añadido en los salarios.
