Archivo de la categoría: Memoria

[Crónica] La Plataforma per la Memòria del País Valencià concluye sus jornadas de homenaje a Valentín González con una emotiva concentración en el Mercado de Abastos

El acto tuvo lugar el pasado 25 de junio, en el 36 aniversario del asesinato a manos de la policía del joven militante de la CNT.

Una silueta pintada en el suelo junto a un ramo de flores; unos pocos paneles con recortes de prensa del impune asesinato y las posteriores revueltas populares; unas sencillas pero sentidas palabras en recuerdo del compañero perdido hace ya mucho pero todavía presente entre el centenar de personas concentradas para la ocasión en la puerta del mercado de abastos. Con sencillos pero muy significativos actos como éste está consiguiendo la Plataforma per la Memòria del País Valencià que la clase obrera valenciana tome conciencia de la historia silenciada de su pueblo. Homenajes como éste a Valentín González o a las todavía hoy humilladas víctimas del franquismo –que tuvo lugar el pasado 18 de abril en el Cementerio General de Valencia– son necesarios para resquebrajar la mentira tantas veces repetida de aquella modélica transición y de esta supuesta democracia que, afortunadamente, cada vez menos gente se cree.

Actos públicos como éste y como las charlas sobre el impune asesinato de Valentín González que tuvieron lugar durante la semana pasada en Ca l’Estudiantat y La Falç, son un trabajo imprescindible para remover la conciencia de un pueblo que no debe olvidar que el papel represor del Estado ha sido una constante a lo largo de nuestra historia y que sólo los movimientos obreros de base pueden liderar su propia emancipación. Es por ello que desde CNT-Valencia se invita a todos los colectivos y organizaciones valencianas que estén dispuestas a hacer suya esta lucha a que participen en la Plataforma per la Memòria del País Valencià.

Federación Local de Valencia
Confederación Nacional del Trabajo (CNT)

valentín_cale
IMG-20150619-WA0003
Valentín_2015_01
Valentín_2015_04
Valentín_2015_03
Valentín_2015_05 Valentín GOnzález 2015 07 Valentin González 2015 02
Valentín González 2015 08

La Plataforma per la Memòria del País Valencià convoca unes jornades en record de Valentín González, militant de la CNT assassinat a mans de la policia

Els actes consistiran en dues xerrades el 17 i 19 de juny a les 18:30h a Ca l’Estudiantat i al Casal Popular La Falç, respectivament, i una concentració el dia 25 a les 19:00h al Mercat d’Abastos.

El 25 de juny de 1979, Valentín González Ramírez, treballador del grup sindical de càrrega i descàrrega, va ser assassinat a mans d’un policia nacional pel tret d’una pilota de goma directa al pit rebentant-li el cor en l’acte.

Quan es va instaurar la democràcia i es van legalitzar els sindicats, Valentín s’afilià juntament amb molts dels seus companys al sindicat de Transports CNT de València.

A la vaga de Abastos que les Colles de càrrega i descàrrega del mercat d’Abastos de València van convocar per l’impagament dels salaris per treballs ja realitzats, és on el company antifeixista, orgullós de poder a la fi lluitar pels drets dels treballadors, va ser assassinat.

Malgrat que aquesta vaga era pacífica i legal, els policies no van dubtar ni un segon a carregar sense cap motiu sobre els treballadors. Van començar a caure cops de porra per tot arreu, la qual cosa els va portar a refugiar-se en la caseta que tenia la colla en el mercat. Perquè isqueren de la caseta, la policia els tirava per la finestra pots de fum. Valentín romania amb son pare qui també rebia cops per part de la policia. En veure això Valentín, es va girar i va dir : «ja està bé de pegar al meu pare». No van passar ni 10 segons quan dit això, un policia li va disparar a boca de canó una pilota de goma directa al pit. Estès a terra encara va rebre cops de porra fins que el van portar a l’hospital on va ingressar ja cadàver.

L’autòpsia va determinar que va ser una «parada cardíaca».

Un cop més, vam ser testimonis de muntatges policials que a dia d’avui segueixen existint en excés, sense fer justícia de la veritat.

Des de la Plataforma per la memòria del País Valencià volem mostrar el nostre suport a la família i persones properes a aquest jove i insistim que aquest cas -com molts altres- no pot caure en l’oblit. Seguirem impugnant els assassinats i repressions que a dia d’avui, patim com a classe.

Per això i per la memòria dels nostres companys que van lluitar pels drets de la classe obrera, des de la Plataforma organitzem el 17 de juny a Ca L’estudiantat (Antiga cafeteria de filosofia) una ponència on es tractarà el cas de Valentín des de diferents angles. També hi haurà kafeta amb menjar i beguda a preus populars. Aquest acte es repetirà el dia 19 de juny al casal popular ‘La Falç’ de Malilla.

El dia 25 de juny a les 19:00h es realitza una concentració a la porta del Mercat d’Abastos.

NI UN PAS ENRERE; VALENTÍN GONZÁLEZ, NI OBLIT NI PERDÓ!

Plataforma per la Memòria del País Valencià

IMG-20150609-WA0006

[FAL] Ya está disponible el número 24 del BICEL

El BICEL, nuevamente en la calle con toda la información de la Fundación de Estudios Libertarios Anselmo Lorenzo, artículos sobre Municipalismo Libertario, la visión del Estado por parte de los anarquistas del XIX, audiovisuales, novedades editoriales y mucho más.

• Editorial
• Actualidad de la FAL
• Opinión
• Audiovisuales
• Últimas ediciones de la FAL
• Recomendaciones
• Nos dejan Moncho Alpuente y Jesús Lizano

BICEL24

Descargar gratuitamente.


Fundación de Estudios Libertarios Anselmo Lorenzo
C/ Peñuelas, 41 -28005 Madrid
fal@cnt.es
http://www.fal.cnt.es/
twitter: @FAnselmoLorenzo

[Crónica] La Plataforma per la Memòria Històrica del País Valencià inicia su andadura con un sentido homenaje a las víctimas del franquismo

El acto, al que asistieron varios centenares de personas, tuvo lugar el pasado 18 de abril en el Cementerio General de Valencia.

Impulsada por CNT-Valencia con voluntad de integrar los esfuerzos de las diversas organizaciones del País Valencià en materia de Memoria Histórica, la Plataforma per la Memòria Històrica del País Valencià realizó su primer acto público con un notable éxito. Varios cientos de personas recorrieron el Cementerio General de Valencia hasta el monolito de la vergüenza -que equipara a las víctimas de la guerra civil con sus verdugos- y frente al que se leyó un manifiesto recordando a las más de 26.000 personas cuyos cuerpos todavía yacen amontonados en una de las fosas comunes más grandes de Europa. Durante el acto se denunció no sólo que se insulte a las víctimas al no querer condenar el franquismo sino que además se pongan todas las trabas posibles para exhumar los cuerpos, despojándonos de la verdad, la justicia y el reconocimiento de la dignidad de quienes lucharon contra el fascismo.

A estas palabras se añadieron las sentidas canciones de Borja Penalba y Tomàs de los Santos. Después, la Colla Dolçainera Estrela Roja de Benimaclet y la Colla de Tabal i Dolçaina de la Societat Coral El Micalet interpretaron «La Internacional», «A las barricadas» y «La muixeranga» -levantando la Colla Castellera Muixeranga un castell al sonar ésta última-. Finalmente, se colocaron en la fosa número 5 varios claveles con el nombre de algunas de esas víctimas por cuya dignidad la Plataforma per la Memòria Històrica del País Valencià se ha comprometido a seguir luchando.

Federación Local de Valencia
Confederación Nacional del Trabajo (CNT)

cementerio_02
cementerio_03
cementerio_04
cementerio_06
cementerio_05

[18A] La Plataforma per la Memòria del País Valencià convoca un homenatge a les víctimes del franquisme

CNT-València, com a organització integrant de la Plataforma, participarà en l’acte, que tindrà lloc al Cementeri de València el pròxim dissabte 18 d’abril a les 10:30h.

Fa 84 anys, el poble va fer tremolar el poder de les oligarquies que es sustentaven en les seues institucions: l’església, l’exèrcit, el poder terratinent, la indústria d’explotació obrera… Temps de lluita i d’unitat popular que obriren el camí cap a l’alliberament de les dones i, també, dels pobles de la Península que havien mantingut la seua identitat front a la imposició.

Es sentí amb força la veu de qui no podia tindre paciència perquè vivien en la fam i la misèria. La seua empenta aturà la reacció ii permeté resistir 3 anys de guerra front el feixisme, enormement poderós a Europa. Tot s’acabà aquell 1 d’abril de 1939, quan les oligarquies de sempre assoliren els seus últims objectius militars.  Intentaren fer callar el clam de justícia amb una gran massacre que soterraren sota 40 anys de dictadura franquista, i es volgueren garantir la impunitat amb el pacte d’oblit de la Transició.

Moltes, moltes de les víctimes del feixisme són a les enormes fosses comunes del cementiri de València, entre les que es troben les més grans d’Europa.  Els registres recullen més de 26.000 persones, amuntegades en forats molt profunds que s’anaven omplint a poc a poc amb cada afusellament, amb cada tortura, amb cada linxament, amb cada mort per fam i malalties. Fins a 10 persones en cada forat, numerades als registres per la posició que ocupaven. Moltes d’aquestes posicions no hi són apuntades, fent palès que assassinaren i soterraren molta més gent.

Ha quedat clar que estem molt lluny de saber la dimensió real d’aquell genocidi a tot l’estat, i que les seues autoritats i institucions volen que la veritat es mantinga oculta per sempre. És el pes dels cognoms dels genocides que, gràcies al nepotisme, encara sonen una i altra vegada perquè els i les seues descendents ocupen les més altes instàncies de poder. És la realitat d’un sistema continuador del franquisme i que mai l’ha condemnat, on fer-ne apologia i menysprear la memòria de les víctimes és una de les seues llibertats.

Els processos per a la recuperació de la memòria s’han tancat en fals. És el cas de la Llei d’Amnistia de 1977, veritable llei de punt i final que desempara i oblida les víctimes, impedeix la judicialització dels culpables i atorga el perdó als botxins; i la Llei de Memòria Històrica del 2007, amb la que es renoven els pactes de la Transició. De l’arxiu de la demanda presentada pel Fòrum de la Memòria del País Valencià davant la Cort Europea dels Drets Humans d’Estrasburg, que ha posat en evidència la història de connivència amb el franquisme de les democràcies europees. És el vergonyant procés pels xiquets i xiquetes furtats durant el franquisme, centrat en els casos posteriors a 1960 per a amagar tot el que es va fer a l’empara de la llei Vallejo-Nájera de 1940, que legitimava el robatori dels fills i filles de la gent represaliada.

La lluita, però, continua: el sumari argentí impulsat des del Jutjat Federal nº1 està fent sentir la veu de les víctimes i està assenyalant botxins, torturadors i assassins que operaren als carrers, les sales de tortura de les comissaries i els alts centres de poder abans i després de la mort del dictador. També continua amb la memòria de totes les víctimes soterrades a les fosses del Cementeri General de València, que l’Ajuntament no ha deixat d’intentar esborrar. No podran perquè, senzillament, no li poden posar portes al camp. A quasi 40 anys de la mort de Franco, s’esforcen en bloquejar i retardar el coneixement de la veritat i, el que és més greu, malversant els diners públics. Però, malgrat les dificultats, la veritat ix a la llum i ens mostra les dimensions d’eixe genocidi amb treballs com el del Fòrum de la Memòria del País Valencià.

Ara que les contradiccions i el desprestigi del postfranquisme són encara més evident, tornem a exigir que s’acabe per sempre aquest genocidi que, com han denunciat diverses organitzacions internacionals de defensa dels drets humanes (ONU, Amnistia Internacional,…) es reprodueix amb la desempara de les víctimes i la seua gent. És l’hora de la Comissió de la Veritat que pose fi a la destrucció de les restes i indicis, que òbriga tots els arxius, reculla tots els testimonis i establisca les responsabilitats.  Incloses les de l’Església Catòlica, que es beneficia dels privilegis i el patrimoni que acumulà per justificar “la Creuada” i els assassinats indiscriminats i per donar suport a la dictadura fins a l’últim dia.

És l’hora d’un protocol judicial i forense per a posar en marxa les exhumacions i acabar amb les tombes sense nom ni memòria que es reparteixen a centenars pels camps, els vorals de les carreteres o els cementiris. És l’hora de traure a la llum totes les vides trencades que volgueren soterrar per sempre a les foses del Cementiri General de València, una ciutat que no caigué en mans feixistes fins a l’últim dia de la guerra i que, farcida de convents, esglésies i hospitals convertits en centres de reclusió, estigué a mig camí del gueto i del camp d’extermini.

Volem memòria, no la vergonya del monòlit que alçaren per a equiparar els botxins amb les víctimes i que esperem que desaparega molt prompte del seu costat.

Volem que siguen al nostre costat. Volem que siguen on han de ser. Volem el seu record.  Volem respecte i reconeixement.

Volem, per sempre, tots els seus noms.

Plataforma per la Memòria del País Valencià

591x835xcartel_plataforma_per_la_memoria_pv.jpg.pagespeed.ic.W3MvLgeKMd