Archivo de la categoría: General

[CONCENTRACIÓ 8F] El Bloc Unitari Anticapitalista es concentrarà el 8 de febrer contra la repressió dels poders públics

El Bloc Unitari Anticapitalista vol denunciar el creixent i preocupant protagonisme que estan prenent les polítiques de repressió i intimidació dels poders públics per limitar les llibertats i negar els drets del poble.

Sota l’argument d’una suposada necessitat de neutralitzar els/les violents/es, el Govern espanyol i el Govern de la Generalitat pretenen vincular la resposta sindical i ciutadana per les polítiques de retalls socials i laborals als desordres i la violència urbana.

D’un temps ençà, advertim l’increment de l’autoritarisme del Govern del PP amb anuncis de modificació del Codi Penal per tal de fer front a allò que –diuen- és un exercici excessiu d’alguns drets i llibertats. Una retallada de drets que ja en l’anterior PSOE va dur a terme, i que ara el PP l’agreuja. Des del Bloc Unitari Anticapitalista, no podem sinó denunciar accions absolutament desproporcionades, com la darrera de les detencions per la vaga del 14N d’un company, militant d’Endavant – OSAN i la CUP de València, i afiliat a la COS (Coordinadora Obrera Sindical). Aquesta nova detenció és la darrera d’una llarga llista que ha tingut lloc arreu dels Països Catalans, i a tot l’Estat espanyol arran de la vaga general, amb el cas més sagnant del company Alfon de Vallecas, qui va ser posat en llibertat després de 59 dies de presó, o la detenció de 2 afiliats de CNT- Logroño -a més de multes de quasi 20,000 € a aquest mateix Sindicat. De fet, ara fa quasi un any, amb l’espurna de la Primavera valenciana, centenars de persones foren identificades, colpejades, detingudes…

Així, l’estat espanyol, mitjançant la repressió i la criminalització de les persones militants més actives i conscients, en un autèntic règim de “terror democràtic”, colpeja amb especial virulència els moviments combatius, amb els diferents casos repressius que estem patint des de diverses organitzacions.

Davant aquestes polítiques de repressió i intimidació dels poders públics, el Bloc Unitari Anticapitalista fa una crida a les autoritats polítiques per tal que s’ature la seua actuació repressiva contra els moviments combatius i asumisquen les conseqüències d’una vaga general que va tindre un seguiment massiu.

L’espurna de la Primavera no s’ha apagat, s’ha convertit en una flama, i el Bloc Unitari Anticapitalista vol contribuir a que continue encesa. Encesa per cremar les retallades, la repressió, la manca de democràcia. Per cremar polítics corruptes, banquers assassins, empresaris salvatges, policies repressors… Per cremar el Capitalisme!

Mitjançant la repressió, sols aconseguiran augmentar les ganes de lluitar, per això, el Bloc Unitari Anticapitalista anima a tots i totes a participar el 8 de febrer a una concentració front a la Delegació de Govern a les 19h.

Contra la repressió, l’organització, la solidaritat i la lluita són l’únic camí!
La lluita està al carrer!

Concentració
Delegació de Govern
8 de febrer, 19h

 

El Bloc Unitari Anticapitalista convoca Jornades de Lluita al llarg de la primera quinzena de febrer

El Bloc Unitari Anticapitalista, del que CNT-València forma part, convoca al llarg de la primera quinzena de febrer unes Jornades de Lluita per tal de denunciar els culpables de la desesperant situació de misèria i exclusió que viuen milers de famílies del País Valencià i que, fins i tot, ha portat a intents de suïcidi de nombroses persones.

Els bancs, però, no són els únics culpables de la situació en què ens trobem la majoria de la població dels Països Catalans i de l’Estat espanyol. Cal assenyalar el vertader culpable, el Capitalisme, un sistema econòmic que es basa en l’explotació de la gran majoria de la població, les classes populars, per una minoria, els capitalistes (banquers, empresaris, terratinents…).

A més a més, l’atur està assolint nivells dramàtics, per damunt del 25%, molt superiors a determinats territoris, sectors o franges d’edat. No obstant això, els governs segueixen retallant les prestacions i subsidis per desocupació -ja mísers- als que s’hauran de sumar els previstos als pressupostos de 2013, aguditzant les conseqüències de la desocupació, que es tradueixen en desnonaments o en la impossibilitat de fer front a les necessitats més elementals. Les continues retallades als serveis públics, en sanitat, educació i en serveis socials, agreugen encara més la situació per a les persones sense recursos.

Des del Bloc Unitari Anticapitalista, s’aposta perquè siguen les pròpies classes populars qui s’organitzen, especialment aquelles persones directament afectades per aquesta situació, fent del Bloc una ferramenta útil en la lluita contra un sistema econòmic que ens esclavitza mitjançant:

  • Riquesa desigualment repartida. Les 200 persones més riques del món (el 0’00003%) acumulen la mateixa riquesa que la generada per més de 3.000 milions de persones. Mentre Botin, Amancio Ortega o Juan Roig augmenten la seua riquesa, cada vegada hi ha més persones empobrides. La misèria mata!
  • Fam al món. Hi ha més de 1.000 milions de persones al nostre planeta que passen fam, mentre es llencen al fem milers de tones d’aliments excedents. Es produeixen aliments suficients per alimentar tota la població, però l’especulació, els agrocombustibles i un sistema de producció i distribució injust hi tenen molt a veure. La fam mata!
  • Malalties i morts evitables. Més de 1.000 milions de persones no disposen d’aigua potable, i més de 2.500 milions no tenen una xarxa de clavegueram adequat. Per aquest motiu cada any moren més de 5 milions de persones, sobretot infants. Mentrestant, les empreses farmacèutiques obtenen milions de beneficis… El negoci de la sanitat mata!
  • L’educació és un negoci. L’analfabetisme continua sent una xacra de la humanitat en el s.XXI. Cada vegada es privatitzen més espais de l’educació, des de la infantil a la universitat, i les classes populars tenen més difícil accedir a una educació pública, popular i de qualitat. El negoci de l’educació ens fa ignorants!
  • Treball precari i atur. Actualment, tota la humanitat podria treballar i fer-ho menys hores. Però com que els capitalistes tenen la propietat privada dels mitjans de producció (terres, fàbriques, capital), els i les treballadores hem de vendre la nostra força de treball a canvi d’un salari de misèria. La meitat de treballadors del planeta guanyen menys de 2$ per dia. Hi ha milions de persones aturades disposades a treballar en les pitjors condicions. És per això que continuen impulsant polítiques de retallades i reformes laborals que faciliten i abarateixen els acomiadaments, permetent a la patronal aconseguir, sota l’amenaça de l’acomiadament, la continua reducció dels salaris i l’empitjorament de les condicions de treball, objectiu últim de la reforma laboral. A més, cada any moren 2,2 milions de persones al món a causa dels accidents laborals i les malalties professionals, és a dir, el capitalisme mata 6.000 persones al dia. L’explotació laboral mata!
  • Gent sense casa, i cases sense gent. Milers de persones no tenen sostre mentre hi ha milers d’habitatges buits. Al País Valencià es practiquen més de 93 desnonaments cada dia. Milers de persones a la ciutat de València i a la nostra comarca són expulsades de les seues pròpies cases per no poder fer front al deute que tenen amb els bancs. Els desnonaments maten!
  • Imperialisme i genocidi cultural. Actualment hi ha unes 5.000 llengües al món, però més de la meitat podrien desaparèixer abans del 2100. Els estats i els imperis capitalistes volen uniformitzar el planeta. El capitalisme mata els pobles i les cultures!
  • Un planeta malalt. La major part de l’energia i les matèries primeres és consumida per una minoria del planeta, que alhora és la que més contamina. El planeta està amenaçat per la contaminació de mars, rius, aire i terra, a causa d’un sistema econòmic explotador i balafiador. El capitalisme mata el planeta!
  • Repressió contra la dissidència. La persecució policial i institucional de la que som víctimes ha provocat que centenars de persones relacionades amb la lluita als diversos moviments socials i sindicals patisquen directament la repressió del Govern i la violència policial per l’únic fet de exercir el seu dret a la vaga, la manifestació o la dissidència. Aquesta actitud deixa més i més clar que vivim en un règim dictatorial. La dictadura mata!

Per tot això, el Bloc Unitari Anticapitalista fa una crida per tal de mobilitzar-se i organitzar-se contra el terrorisme capitalista al llarg de la primera quinzena de febrer, eixint al carrer i impulsant noves accions que exigisquen mesures radicals contra l’atur, el repartiment del treball i la riquesa i per garantir el benestar per a tots i totes, el qual no serà possible sense un canvi radical de model econòmic i social.

Aquestes Jornades culminaran el dia 15 de febrer, amb una manifestació on una lluita frontal i radical contra el capitalisme quede ben definida. D’un any ençà, un nombre quantiós de joves va eixir al carrer per tal d’expressar un clamor de ràbia en forma de revolta contra la repressió, ara, amb un any més d’experiència, el Bloc Unitari Anticapitalista, vol integrar a tots/totes aquells/es que desitgen donar un pas més en el camí cap a l’acció i el trencament de la pau social.

Només amb la lluita aconseguirem la justícia social i una vertadera distribució del treball i de la riquesa.
Només la lluita ens portarà a aconseguir una societat sense classes, justa i plenament igualitària.
No volem pactes de sindicats venuts al poder!
No volem una pau social a canvi de subvencions!

[2F] Charla «Movimientos alternativos en la actual crisis griega»

La RAAS (Red Autogestionaria Antiprivatización de la Sanidad) ha organizado el viaje de dos compañeros de Grecia para que den charlas por diferentes ciudades del estado español. En Valencia, la charla se convoca desde el Bloque Unitario Anticapitalista -del cual CNT-Valencia forma parte.

Grecia es actualmente la base de  experimentos del capitalismo. El mundo contempla lo que sucede allí como avanzadilla del futuro. Desde dentro, los movimientos alternativos  plantean soluciones que se oponen frontalmente al sistema o se  desarrollan al margen de él.

Mario Tursunidis, del movimiento  libertario de Salónica, y Costas Floros, miembro del sindicato de  camareros de Atenas, explican algunas de estas propuestas en una gira de charlas por todo el país, desde el 16 de enero al 5 de febrero. En Valencia estarán el sábado 2 de febrero a las 20:00 en el Teatro Micalet , calle Guillem de Castro nº73.

Periódico cnt nº 396 – Enero 2012

Ya se encuentra disponible el número 396 del periódico cnt correspondiente a enero del 2013.

El periódico se puede comprar en los siguientes lugares:
CNT-Valencia → Calle del Progreso nº126, El Cabanyal (ver mapa)
Librería Sahiri → Calle Danzas nº5, Valencia (ver mapa)
Librería Primado → Avenida Primado Reig nº102, Valencia (ver mapa)

Y está disponible para consulta en:
Ateneo Al Margen → Calle Palma nº3, El Carmen (ver mapa)
Kaf Café → Calle Arquitecto Arnau nº16, Benimaclet (ver mapa)
Bar La Paca → Calle del Rosario nº30, El Cabanyal (ver mapa)

Descargar periódico

 

Trabajador: El Estado no te necesita

Los Presupuestos Generales para 2013 que fueron aprobados a finales de diciembre pasado, constatan con toda claridad que el Estado ya no necesita a los trabajadores, ni a los presentes, ni a los futuros.

Para hacer frente a una subida de más de un 33% de la partida destinada a pagar los intereses de la deuda, el gobierno no ha dudado en practicar profundos recortes presupuestarios en sanidad, educación, prestaciones por desempleo o servicios sociales, junto a la congelación de las pensiones, que configuran un sombrío panorama para aquellos que no podemos -ni queremos, ni estamos dispuestos- a pagarnos un seguro médico privado, una educación privada o un plan de pensiones.

Una buena parte de los casi seis millones de parados de este país no volverá a encontrar trabajo asalariado en años. Y si no van a volver a trabajar, porque son mano de obra sobrante, ¿para qué entonces va a gastar el Estado dinero en mantener a esos trabajadores sanos? Si enferman, pueden sustituirse sin coste alguno, y probablemente, por otros más baratos. Los niños que ahora van a la escuela pública, según los cálculos del gobierno, tampoco conseguirán en el futuro un trabajo cualificado ya que están destinados a ser esa mano de obra barata e intercambiable. ¿Para qué entonces gastar dinero en su educación? Lo único que necesitan saber esos niños es obedecer y someterse al poder establecido. ¿Para qué pagar prestaciones por desempleo si los desempleados no se ven en las calles, si no se organizan, si no son un problema social? Y lo mismo cabe decir de las pensiones y de otras muchas prestaciones que menguan o desaparecen en cada reforma y en cada ley de presupuestos.

Todo este dinero, en vez de redistribuirse en la sociedad, está siendo utilizado para rescatar a los bancos y pagar los intereses de la deuda a los inversores nacionales y extranjeros. Es decir, para hacer más ricos a los ricos. Y la función que cumplen todos esos servicios públicos que se desmantelan, se entrega también al sector privado: sólo tendrán acceso a la sanidad, la educación o las pensiones aquellas que puedan pagárselo. Todo esto nos aboca a un sistema diseñado para que la lucha social no sea de los de abajo contra los de arriba, sino de los de abajo contra sus iguales; por conseguir un puesto de trabajo, por conseguir algún dinero para sobrevivir o simplemente para acceder a la beneficencia en la que se convertirán los servicios públicos.

Ante esta situación, ahora nos toca a nosotros, a los trabajadores, demostrar que podemos hacer otra cosa; que podemos forzar que se invierta este robo de derechos del que somos víctimas. Nos toca demostrar que podemos poner las bases de una sociedad diferente, de una economía y unos derechos diferentes. Para ello, todos los que somos material sobrante del estado neoliberal tenemos que unirnos y organizarnos. Y tenemos que estar en la calle, no defendiendo intereses parciales o corporativos, sino defendiéndonos como pueblo frente a unos poderes políticos y económicos que son literalmente criminales. Frente al ‘sálvese quien pueda’ al que nos condena el Estado, solo queda la solidaridad como respuesta. Y ese es nuestro auténtico reto: ser capaces de promover la solidaridad y el apoyo mutuo en una sociedad que todavía piensa en clave individualista.

La represión va a ser la tónica en cualquiera de los intentos que se hagan en este sentido. Ya lo saben bastantes compañeros de la organización, hostigados, maltratados y acusados sin fundamento por la policía. Cualquier conato de lucha social va a ser duramente castigado por las fuerzas “del orden” y hemos de prepararnos para hacerles frente.

El papel de la CNT en este escenario no puede ser otro que lanzarnos a la lucha en todos los campos que podamos abarcar; promover la organización social en barrios, pueblos, fábricas y campos. Mostrar a la sociedad que la solidaridad existe y que se puede sentir, palpar y contagiar. Seguir trasladando nuestro discurso a la práctica, como hacemos en el día a día de nuestros sindicatos.

Si algún día somos capaces de hacerle saber al Estado que somos nosotros quienes no le necesitamos, entonces, nada volverá a ser igual.  

Secretariado Permanente del Comité Confederal
En éste número:
  • Portada | Sanidad: Juegan con vidas
  • Sindical pág 3 | Huelga indefinida en IMESAPI
  • Economía pág 10 | ¿Rescatados o devorados?
  • Actualidad pág 14 | Balance de la represión tras el 14N
  • Global pág 18 | Coordinación global en el 90 aniversario de la AIT
  • Memoria e Historia pág 20 | Historia del anarquismo en Chile
  • Cultura cuadernillo central | Entrevista al historiador Francisco Espinosa
  • Opinión pág 25 | A debate: representatividad y poder
  • Contraportada | 80 aniversario del periódico // Los sucesos de Casas Viejas