19.30h Plaça Sant Agustí.
No al pagament del deute. Sí a una vida que valga la pena viure.
Les Marxes de la Dignitat tornen als carrers per demostrar la força del poble enfront del poder econòmic i polític del règim del ’78.
Fa dos anys les Marxes de la Dignitat van aconseguir reunir prop de dos milions de persones a Madrid en la manifestació més multitudinària dels últims trenta anys. Va ser notícia internacional i probablement aquesta demostració de força de les classes populars va aconseguir alentir l’aplicació de les mesures retrògrades de l’anomenat «Partit Popular». També, probablement, va contribuir a la seua pèrdua de poder en les eleccions locals i autonòmiques d’aquest any i, a més, va propiciar l’abdicació de Joan Carles de Borbó.
La reforma de l’article 135 pactada pel PSOE amb el PP a l’agost de 2011 va segrestar la nostra sobirania. Obliga els governs a subordinar les polítiques que han d’assegurar els drets bàsics de la ciutadania a pagar un deute il·legítim i odiós, un deute que originalment era privat (la major part, dels bancs) i que s’ha convertit en deute públic per la qual cosa tots i totes hem de pagar els errors dels més rics.
El PP ha aplicat aquestes polítiques amb alegria i ja anuncien que hem sortit de la crisi, la qual cosa vol dir que les grans empreses i la banca tornen a obtenir grans beneficis, però a costa d’enfonsar a una gran part de la majoria social, gent treballadora, en la misèria.
Així, hem vist com les successives reformes laborals han augmentat la precarietat i la temporalitat i han debilitat la capacitat de negociació dels treballadors i les treballadores. L’atur augmenta sobretot entre les dones i la joventut, molta de la qual, altament qualificada, es veu obligada a emigrar.
Així, hem vist com el sou mínim interprofessional s’ha congelat en 645,30€ (enfront dels 1.430,22€ de França i els 2.000€ dels països nòrdics).
Així, hem vist com s’han retallat els serveis bàsics i essencials per al desenvolupament de l’ésser humà, com ara l’ensenyament i la sanitat, i com han aplicat privatitzacions per mercantilitzar la satisfacció drets bàsics.
Així, hem vist com moltes persones que treballen en situacions angoixants no poden arribar a final de mes: abans ser mileurista es considerava un malson, ara s’ha convertit en un somni impossible per a moltes persones.
Així, hem vist que els bancs que enganyen a la gent i després desnonen a les famílies i les condemnen a un deute que durarà tota la vida.
Així, hem vist com han allargat la vida laboral i com moltes persones cobren pensions d’una quantia per sota del llindar de la pobresa.
No tot són retallades, l’Estat espanyol, i dins d’aquest el País Valencià, són de les zones de la Unió Europea on els rics han de fer una menor contribució fiscal. No s’ha retallat de manera dràstica la inversió en despeses militars: l’OTAN i els encarregats de la Política Europea de Seguretat i Defensa podrien queixar-se.
Hem dit que fa dos anys les Marxes de la Dignitat van ser un èxit. Però, si volem anar creant una societat igualitària, on el benestar i la felicitat de cadascú i cadascuna siga condició necessària per al benestar i la felicitat de tots i totes, on les persones puguen realitzar les possibilitats infinites del seu destí, la lluita ha de continuar.
Per tot això, demanem la teua participació activa en les mobilitzacions d’aquest mes, especialment el dia 22 d’octubre per a exigir:
-Treball digne i la recuperació dels drets laborals robats al poble treballador.
-Dret a l’habitatge. Compliment de les exigències de la PAH.
-Garantir els serveis bàsics de llum, aigua i gas.
-Defensa dels serveis públics de qualitat per a tots i totes.
-Renda social bàsica per a la situació d’emergència social i el foment d’un treball social garantit.
-Derogació de les lleis repressives, especialment la «Llei Mordassa», i l’absolució i llibertat dels represaliats per motius polítics.
-Defensa dels drets de la dona i lluita contra tota violència de gènere.
-Defensa de la igualtat legal, social i real dels col·lectius LGTBI.
-Defensa del medi ambient per assegurar els drets de les generacions futures.
-Rebuig al pagament del deute il·legítim i odiós. No a l’Europa del Capital.
-No a l’OTAN. No a la guerra.
-Futur digne per a la joventut que no l’obligue a l’exili o la migració.
-Dret a decidir de les persones, els pobles i les nacions de l’estat en els aspectes que afecten a la seua vida i futur.
-Rebuig dels tractats entre governs i transnacionals contra els drets socials. No al TTIP, CETA i TISA.
-Drets per a totes. Cap ésser humà és il·legal. Pel tancament dels CIE’S.
espalda a unos sindicatos que se muestran incapaces de solventar esta situación, máxime, cuando se encuentran inmersos en graves casos de corrupción sindical instaurada en sus propias cúpulas.
No queremos olvidarnos de los eventuales: trabajadores/as de segunda. Los/as vemos entrando y saliendo de la empresa casi todas las semanas, con contratos temporales –muchas veces en claro fraude de ley-, mientras el Comité de Empresa parece mirar en otra dirección. Igual ocurre cuando despiden a compañeros/as sin causa aparente y a todas luces improcedente, y muchas veces hasta son afiliados/as de sus respectivos sindicatos.
CNT ha comunicado a la empresa la constitución de su sección sindical y el nombramiento del delegado, trasladando su intención de convocar una primera reunión de contacto donde puedan presentarse y debatirse las reivindicaciones básicas de los/as trabajadores/as.
En definitiva, un sindicalismo de corrupción en unas organizaciones sindicales que han devenido en algo obsoleto e incapaz y cuya existencia únicamente es posible porque la patronal las necesita para legitimar el actual estado de las cosas. Es sólo así como puede entenderse el Salario Mínimo Interprofesional de miseria en comparación con la media europea, los convenios de hambre en sectores y empresas, el bajo porcentaje de huelgas convocadas y la disminución en la afiliación de los/as trabajores/as.
