Archivo de la categoría: Convocatorias

[14M] ¡Que el paro no te pare!

CNT-Valencia llama a participar en la manifestación contra el desempleo forzoso y la precariedad laboral que tendrá lugar el próximo jueves 14 de mayo a las 19:30h en la Plaza San Agustín.

Mientras el Gobierno hace campaña electoral presumiendo de la leve caída de la tasa de desempleo, urge poner los datos sobre la mesa para dejar bien claro que no hay nada de lo que felicitarse. Desde luego, a nadie se le escapa a estas alturas el hecho de que, en un Estado que basa gran parte de su economía en la hostelería, es evidente que el paro va a caer en los meses de primavera y verano para volver a subir en otoño e invierno. De hecho, del total de contratos realizados durante el mes de abril, el 91,43% fueron temporales. Una precariedad en el empleo a la que hay que añadir la sangrante situación de buena parte de las 4.333.016 de personas que sufren el desempleo forzoso, de las cuales tan solo el 55% recibe algún tipo de prestación -un 6% menos que hace dos años-, reduciéndose además la cuantía de la misma.

Ante este panorama, CNT-Valencia sale a la calle el próximo 14 de mayo para dar visibilidad a su campaña por la reducción de la jornada laboral a 30 horas semanales. La vieja premisa de trabajar menos para trabajar todos/as no sólo supondría un importante ahorro en prestaciones sociales para el Estado -que permitiría generar un buen número de puestos de trabajo en el sector público-. Además, implicaría que los millones de personas que viven hoy en día en situación de forzosa pobreza, tuvieran capacidad adquisitiva para acceder a los bienes y servicios fundamentales que a día de hoy les son negados. Es decir, que se estimularía la economía, facilitándose que se generasen nuevos puestos de trabajo, entrándose gracias a ambos factores en una dinámica positiva de creación de empleo. Algo que se podría complementar con otras medidas como la cobertura universal digna para todos los desempleados y desempleadas, la jubilación a los 55 años o la supresión de los contratos de prácticas. Pero para ello es necesario salir a la calle y luchar por convertir estas justas reivindicaciones en una realidad, motivo por el cual CNT-Valencia llama a la clase trabajadora valenciana a acudir a la Plaza de San Agustín el próximo 14 de mayo.

Federación Local de Valencia
Confederación Nacional del Trabajo (CNT)

30h Semanales, Manifestación 14m v2

[Conferencia] «Stop expolio de los bienes comunales»

La conferencia tendrá lugar el día 30 de Mayo a las 18:00 en el local de CNT-Valencia (Calle del Progreso, 126).

Cristal Alaejos de la plataforma «Stop expolio» y el compañero Roberto Sánchez de CNT-Valencia, nos invitarán a reflexionar sobre la importancia de la conservación de los bienes comunales y del expolio que se está sufriendo en buena parte de las zonas rurales a consecuencia de la llamada ley de «Racionalización y sostenibilidad de la Administración Local» la cual pretende sustraer los recursos naturales del medio rural y acabar con cualquier intento de autogestión de dichas zonas.

El acto comenzará con la charla de los ponentes, seguirá con un debate abierto entorno a la problemática del expolio, a las formas de autogestión y conservación de los bienes patrimoniales, y concluirá con el pase del documental Stop al expolio de los bienes comunales, realizado en el año 2013 por la plataforma «Stop Expolio», que aborda todas estas cuestiones.

Desde CNT-Valencia se os invita a aprovechar la oportunidad de reflexionar y debatir sobre la importancia de conocer, autogestionar y conservar la riqueza de nuestros bienes comunales.

Federación Local de Valencia
Confederación Nacional del Trabajo (CNT)

STOPEXPOLIO_Tiza

[28A] Convocatoria por el cierre de los CIEs y contra el genocidio en el Mediterráneo

La concentración tendrá lugar el próximo martes 28 de abril a las 19:00h frente al CIE de Zapadores.

Una vez más, CNT Valencia se une a la concentración mensual por el cierre de los CIEs, pero esta vez con una motivación más; denunciar y exigir el fin del genocidio en el mar Mediterráneo. Es responsabilidad de la Unión Europea, y por extensión del Estado español, acabar con las políticas asesinas de extranjería y control de fronteras que no hacen más que convertir el mar en un cementerio de personas cuyas familias ignoran su destino.

Las miles de personas desaparecidas son consecuencia de las políticas internacionales aplicadas por los Estados en el marco de un sistema capitalista que no hace más que reprimirnos y cercenar nuestros derechos. Un sistema capitalista que promueve el enriquecimiento de los países del primer mundo saqueando de manera continuada los recursos naturales de los países empobrecidos.

Las políticas genocidas aplicadas por la Unión Europea están pensadas para saquear, explotar y esclavizar pueblos enteros; pueblos sometidos a la crueldad de las guerras promovidas para justificar la venta de armas, muchas de ellas fabricadas en el Estado español.

DENUNCIAMOS:
– La explotación de las personas y el tratamiento de esclavitud al que son sometidas en su países de origen produciendo bienes para aquellos que presumen de vivir en “estados de bienestar”.
– La inoperancia de mecanismos de salvamento marítimo.
– La falta de solidaridad a la hora de brindar protección internacional a las personas que llegan escapando de la miseria y las guerras generadas por estados opresores.
– La ampliación de presupuestos para continuar con el genocidio: ampliando las vallas, subiendo los muros, promoviendo la externalización de fronteras, los vuelos de la vergüenza y la legalización de las devoluciones en caliente.

DEFENDEMOS:
– El derecho a migrar y a no migrar.
– Un mundo libre de fronteras donde todas las personas tengamos el derecho a circular libremente y elegir dónde queremos vivir.
– El respeto a los derechos inherentes a las personas.
– La libertad de las personas a decidir sobre sus vidas.

Hoy, aquí y ahora, EXIGIMOS el cierre de todos los centros de internamiento de extranjeros del Estado español, sin condiciones, y recordamos a quienes gobiernan, pero no nos representan, que:

¡NATIVA O EXTRANJERA, LA MISMA CLASE OBRERA!

Confederación Nacional del Trabajo (CNT)
Federación Local de Valencia

unnamed

[1º Mayo 2015] Clase trabajadora, el motor del cambio

CNT-Valencia hace un llamamiento a participar en la manifestación del 1º de mayo convocada a las 12:00h en la Plaza de San Agustín.

Los trabajadores y trabajadoras están pasando por una situación crítica que no solo se refleja en el ámbito laboral: afecta también a un conjunto de derechos básicos que fueron conquistados mediante la lucha sindical y huelgas históricas. Aspectos esenciales como la Educación, la Sanidad, los Servicios Sociales o la propia jornada de trabajo se ven amenazados por la regresión acelerada de derechos que –en los últimos años- han puesto en marcha las clases dirigentes a nivel global. Se antepone el Mercado y el máximo beneficio al bienestar y el desarrollo social.

La situación actual vuelve a demostrar que las personas que sufren la miseria, los desahucios, el paro, la explotación o la precariedad forman parte de una misma clase social con las mismas aspiraciones y reivindicaciones: la clase trabajadora. El ataque indiscriminado hacia su dignidad está consiguiendo que se vuelva a fraguar la conciencia de clase, que se pierda el miedo cuando queda poco que perder, que la clase trabajadora se plantee formas de organización alternativas al sindicalismo institucional, ineficaz y corrupto.

Por todo ello, CNT siempre ha defendido –incluso antes de la mal llamada crisis- que la única forma de revertir esta situación es la organización de la clase trabajadora en las empresas, en la calle y en los centros educativos. Los trabajadores y trabajadoras comienzan a ser conscientes de que el sistema parlamentario y el modelo de sindicalismo basado en las elecciones sindicales nunca han sido eficaces para solucionar sus propios problemas. Los innumerables escándalos de corrupción, los pactos regresivos, la situación de emergencia social que se está viviendo, requiere una respuesta contundente por parte de la única forma de hacer sindicalismo que realmente ha demostrado ser útil y efectiva para los trabajadores y trabajadoras.

CNT entiende que la clase trabajadora es el motor del cambio, la máquina capaz de mover el engranaje de la movilización. Una maquinaria que genera la riqueza productiva y los servicios, desde la organización en el Sindicato y la lucha por sus intereses. CNT pretende que el motor siga funcionando, cada vez con más potencia, creciendo de forma sostenida, hasta que los mismos/as trabajadores y trabajadoras sean capaces de conseguir el cambio social que mejore definitivamente sus vidas.

Federación Local de Valencia
Confederación Nacional del Trabajo (CNT)

1mayo2015cas_valencia_web

[18A] La Plataforma per la Memòria del País Valencià convoca un homenatge a les víctimes del franquisme

CNT-València, com a organització integrant de la Plataforma, participarà en l’acte, que tindrà lloc al Cementeri de València el pròxim dissabte 18 d’abril a les 10:30h.

Fa 84 anys, el poble va fer tremolar el poder de les oligarquies que es sustentaven en les seues institucions: l’església, l’exèrcit, el poder terratinent, la indústria d’explotació obrera… Temps de lluita i d’unitat popular que obriren el camí cap a l’alliberament de les dones i, també, dels pobles de la Península que havien mantingut la seua identitat front a la imposició.

Es sentí amb força la veu de qui no podia tindre paciència perquè vivien en la fam i la misèria. La seua empenta aturà la reacció ii permeté resistir 3 anys de guerra front el feixisme, enormement poderós a Europa. Tot s’acabà aquell 1 d’abril de 1939, quan les oligarquies de sempre assoliren els seus últims objectius militars.  Intentaren fer callar el clam de justícia amb una gran massacre que soterraren sota 40 anys de dictadura franquista, i es volgueren garantir la impunitat amb el pacte d’oblit de la Transició.

Moltes, moltes de les víctimes del feixisme són a les enormes fosses comunes del cementiri de València, entre les que es troben les més grans d’Europa.  Els registres recullen més de 26.000 persones, amuntegades en forats molt profunds que s’anaven omplint a poc a poc amb cada afusellament, amb cada tortura, amb cada linxament, amb cada mort per fam i malalties. Fins a 10 persones en cada forat, numerades als registres per la posició que ocupaven. Moltes d’aquestes posicions no hi són apuntades, fent palès que assassinaren i soterraren molta més gent.

Ha quedat clar que estem molt lluny de saber la dimensió real d’aquell genocidi a tot l’estat, i que les seues autoritats i institucions volen que la veritat es mantinga oculta per sempre. És el pes dels cognoms dels genocides que, gràcies al nepotisme, encara sonen una i altra vegada perquè els i les seues descendents ocupen les més altes instàncies de poder. És la realitat d’un sistema continuador del franquisme i que mai l’ha condemnat, on fer-ne apologia i menysprear la memòria de les víctimes és una de les seues llibertats.

Els processos per a la recuperació de la memòria s’han tancat en fals. És el cas de la Llei d’Amnistia de 1977, veritable llei de punt i final que desempara i oblida les víctimes, impedeix la judicialització dels culpables i atorga el perdó als botxins; i la Llei de Memòria Històrica del 2007, amb la que es renoven els pactes de la Transició. De l’arxiu de la demanda presentada pel Fòrum de la Memòria del País Valencià davant la Cort Europea dels Drets Humans d’Estrasburg, que ha posat en evidència la història de connivència amb el franquisme de les democràcies europees. És el vergonyant procés pels xiquets i xiquetes furtats durant el franquisme, centrat en els casos posteriors a 1960 per a amagar tot el que es va fer a l’empara de la llei Vallejo-Nájera de 1940, que legitimava el robatori dels fills i filles de la gent represaliada.

La lluita, però, continua: el sumari argentí impulsat des del Jutjat Federal nº1 està fent sentir la veu de les víctimes i està assenyalant botxins, torturadors i assassins que operaren als carrers, les sales de tortura de les comissaries i els alts centres de poder abans i després de la mort del dictador. També continua amb la memòria de totes les víctimes soterrades a les fosses del Cementeri General de València, que l’Ajuntament no ha deixat d’intentar esborrar. No podran perquè, senzillament, no li poden posar portes al camp. A quasi 40 anys de la mort de Franco, s’esforcen en bloquejar i retardar el coneixement de la veritat i, el que és més greu, malversant els diners públics. Però, malgrat les dificultats, la veritat ix a la llum i ens mostra les dimensions d’eixe genocidi amb treballs com el del Fòrum de la Memòria del País Valencià.

Ara que les contradiccions i el desprestigi del postfranquisme són encara més evident, tornem a exigir que s’acabe per sempre aquest genocidi que, com han denunciat diverses organitzacions internacionals de defensa dels drets humanes (ONU, Amnistia Internacional,…) es reprodueix amb la desempara de les víctimes i la seua gent. És l’hora de la Comissió de la Veritat que pose fi a la destrucció de les restes i indicis, que òbriga tots els arxius, reculla tots els testimonis i establisca les responsabilitats.  Incloses les de l’Església Catòlica, que es beneficia dels privilegis i el patrimoni que acumulà per justificar “la Creuada” i els assassinats indiscriminats i per donar suport a la dictadura fins a l’últim dia.

És l’hora d’un protocol judicial i forense per a posar en marxa les exhumacions i acabar amb les tombes sense nom ni memòria que es reparteixen a centenars pels camps, els vorals de les carreteres o els cementiris. És l’hora de traure a la llum totes les vides trencades que volgueren soterrar per sempre a les foses del Cementiri General de València, una ciutat que no caigué en mans feixistes fins a l’últim dia de la guerra i que, farcida de convents, esglésies i hospitals convertits en centres de reclusió, estigué a mig camí del gueto i del camp d’extermini.

Volem memòria, no la vergonya del monòlit que alçaren per a equiparar els botxins amb les víctimes i que esperem que desaparega molt prompte del seu costat.

Volem que siguen al nostre costat. Volem que siguen on han de ser. Volem el seu record.  Volem respecte i reconeixement.

Volem, per sempre, tots els seus noms.

Plataforma per la Memòria del País Valencià

591x835xcartel_plataforma_per_la_memoria_pv.jpg.pagespeed.ic.W3MvLgeKMd