Comencem el dia recordant el nostre company de la CNT Valentín González Ramírez, assassinat a la Vaga legal de treballadors al Mercat d’Abastos de València el 25 de juny de 1979.
Enguany no es podrà realitzar l’habitual homenatge que organitzem any rere any la CNT i la Plataforma. No hi haurà llectura de manifest, ni cançons de l’Estrel.la Roja de Benimaclet, ni Muixeranga, ni minut de silenci, ni banderes roiges i negres al vent.
València enfronta una situació de post-confinament i, per tal de garantir i salvaguardar les mesures de prevenció i protecció, hem acordat ambdues organitzacions traslladar l’homenatge principalment a les xarxes socials i retre un homenatge floral davant el monòlit eregit a la seua memòria, desconvocat l’acte general.
Hui fa un any que es va inaugurar, al 40 aniversari del seu assassinat a mans de la policia franquista, el monòlit erigit a la seua memòria. Obra de l’escultor de Carcaixent, Pasqual Boqueta. Una obra carregada de simbolisme impregnat en cada part de l’escructura i sufragada a parts iguals per la CNT i la Plataforma per la Memòria del País Valencià.
Eixe dia va ser un acte increïblement emocionant, el més multitudinari de tots els que s’havien fet des de que es reprengeren els actes d’homenatge. Va ser un acte al que varen assistir companys/es de Valentín de la colla del Mercat d’Abastos, del sindicat de la CNT on militava, autoritats locals, gent que va viure aquell moment de primera mà i també molta gent jove. La seua familia va assistir al complet; pare i mare, germana i nebot estaven presents.
L’emoció es palpava i es sentia en cada intervenció i llectura de manifests carregats de poesia i sentides paraules, d’aplaudiments, de cançons com; A les Barricades, la Muixeranga, l’Himne de Riego i l’Internacional. El resultat d’eixe dia venia d’un treball i esforç, juntament amb actes de memòria i reunions amb el responsables locals, que feren possible que la seua silueta dibuixada en blanc a terra, on va caure mort eixe dia, s’erigira amb solidesa, fermesa i ferro, clara reivindicació i testimoni d’una lluita, la sindical, més vital i necessària que mai en els temps que vivim.
Un monument que dignificarà i rehabilitarà la seu memòria de compromís i lluita, junt amb el passatge del Mercat d’Abastos que porta el seu nom.
Esperarem, amb ganes i impaciència, per poder retre-li homenatge de nou com es mereix, amb més força que mai, per tal que la seua memòria siga el llegat que reben les properes generacions. Desitgem que l’any que ve puguem concentrar-nos i gritar amb força: “Valentín González Ni Oblit Ni Perdó”
¡Visca la Lluita Obrera!
Federació Provincial de València
Confederació Nacional del Treball (CNT)