Un any més, ens apropem a una data molt significativa per als qui aspirem a transformar la societat des del món del treball. Hui, commemorem un Primer de Maig immerses en aquesta profunda crisi econòmica del Capitalisme, que ha estat utilitzada pels poders fàctics (empresaris i partits polítics al seu servei) per tal de legitimar les retallades.

Enguany, a més, arribem al Primer de Maig suportant a les nostres esquenes una onada de retallades antiobreres, gairebé sense precedents en les últimes tres dècades. Retallades que, mitjançant la signatura de cada pacte i reforma, suposen una gravíssima pèrdua de drets per a totes nosaltres, precaritzant encara més les nostres condicions de treball: disminuint les nostres pensions, fent-nos treballar més anys per menys diners i soterrant la negociació col·lectiva, entre d’altres.

Som conscients de la greu situació actual, i per això no volem que la solució a l’enèsima crisi capitalista passe de nou per l’abaratiment d’acomiadaments, per la signatura de més EROs, per més retallades a les persones aturades, per una major precarització del treball i per un augment de la desocupació, per un empitjorament en les condicions per accedir a la jubilació…

A la sanitat, ja n’hi ha un munt de persones que estan perdent la salut per no poder pagar-s’hi els medicaments de crònics, per exemple. La llei 15/97 i els darrers decrets com ara, el 16/2012, han fet que la privatització de la sanitat, en el primer cas, i l’exclusió dels més desafavorits -nacionals i estrangers- entre altres temes, en el segon, siga, hui en dia, un trist i lamentable fet.

Som conscients de la gravetat d’aquest atac contra el conjunt de la classe obrera i de la necessitat, no sols d’aturar-lo, sinó de revertir-lo si no volem que la violència del capital que exerceixen governs, patronal i burocràcies de CCOO i UGT culminen el soterrament social del moviment obrer. Durant les darreres dècades, les cúpules d’aquests sindicats s’han dedicat a protegir i defensar més els interessos dels seus propis afiliats i de les seues cúpules, i això ha suposat un allunyament de la gent en situacions més precàries d’aquests sindicats. Aquests sindicats s’han dedicat a mirar els seus propis interessos (ajudes econòmiques i subvencions), encara que això haja suposat signar acords en contra de la immensa majoria de la classe treballadora (convenis, acord sobre les pensions…).

Des del Bloc Unitari Anticapitalista, entenem que la desmobilització dels treballadors no és un factor merament casual, ni propiciat únicament per la tasca intoxicadora dels mitjans de comunicació, sinó que respon també a causes estructurals pel que fa al mètode d’organització en les empreses, seguit, de forma majoritària, per un model sindical de representació.

Des del BUA, considerem que la solució a les retallades no es troba en el reformisme de les institucions ni en les millores parcials, sinó en el trencament total i absolut amb el sistema capitalista. No volem reformar el sistema capitalista perquè no es pot reformar, perquè és un sistema econòmic assassí i depredador, perquè no pot haver democràcia on hi ha explotació, on hi ha injustícia.

El capitalisme és violència. Violència són els desnonaments que deixen persones sense casa. Violència són les retallades en sanitat i en educació. Violència són els acomiadament i l’atur que deixa les persones sense un salari. Violència són els salaris de misèria i les condicions laborals precàries. Violència són les lleis que deixen sense cobertura sanitària milers de persones. Violència és no invertir en la seguretat i la millora dels transports públics.

Davant d’aquesta violència, l’única manera d’obtenir conquestes i frenar reculades, passa per la lluita i la implicació directa de la majoria de les afectades, per la classe treballadora. Sempre ha estat així i sempre ho serà. Cal que totes ens organitzem i lluitem. Sabem que no serà fàcil, que potser deixarem moltes coses pel camí, potser, fins i tot l’alè. Però també sabem que una vida d’opressió, tortura i violència, encara que siga de guant blanc, no és vida. Perquè mai els drets ens han sigut atorgats: sinó que els hem guanyat amb sang i suor; amb la lluita obrera i popular.

Per totes aquestes raons, hui, més que mai, cal la unitat d’acció de totes aquelles que rebutgem el Pacte Social, la Pau Social. També hui, més que mai, cal un altre model sindical, realment assembleari. Uns sindicats que defensen l’acció organitzada de la classe treballadora en la salvaguarda dels seus interessos fins al nostre alliberament com a classe en tots els terrenys (econòmic, laboral, social, de gènere i identitari ). Uns sindicats que realment lluiten per una societat sense classes i on el dret a decidir dels pobles estiga garantit.

Per tots aquest motius, el Bloc Unitari Anticapitalista fa una crida a tota la classe obrera i popular de la nostra comarca, l’Horta, amb l’objectiu d’iniciar totes les lluites possibles, de forma unitària, als carrers i als centres de treball. Una lluita per, no sols aturar la violència del capital, sinó per revertir-la.

Hui és dia de lluita, però també de reflexió, de germanor, d’ajuntar forces, companys i companyes. Cal lluitar, i amb força. Cal unitat, i amb dignitat. Cal tindre clar què i quins són els enemics de la classe obrera, del poble.

AMB LA UNITAT OBRERA I POPULAR, ATUREM LA VIOLÈNCIA DEL CAPITAL!
PEL SINDICALISME DE CLASSE, COMBATIU I D’ACCIÓ DIRECTA!
VISCA EL PRIMER DE MAIG!

https://twitter.com/BlocAnticapit
https://www.facebook.com/BlocAnticapitalistaValencia
http://buahorta.wordpress.com
buahorta@gmail.com