[25S] Jornada contra la Tortura a València. Estrena del documental “l’Operació Garzón contra l’independentisme català”

Dimarts dia 25 de setembre a les 19,30 hores. Teatre El Micalet. Convocada per el Fòrum per la Memòria del País Valencià i la Societat Coral El Micalet.

El documental l’Operació Garzón contra l’independentisme català recorda la campanya de repressió al moviment independentista dels Països Catalans que portà a la detenció de més de 60 persones. Moltes foren víctimes de tortures a mans de les forces de seguretat de l’estat espanyol, amb la connivència del jutge instructor Baltasar Garzón. El Tribunal Internacional de Drets Humans d’Estrasburg condemnà l’estat espanyol, l’any 2004, per aquests fets.

Jornada contra la Tortura a València

20 ANYS DE L’OPERACIÓ GARZÓN.

Es presentarà el documental:

l’Operació Garzón contra l’independentisme català”

  • Dimarts 25 de setembre a les 19,30 hores
  • Lloc: Teatre El Micalet. Carrer Guillem de Castro, 73
  • Intervindran protagonistes del documental
  • Amb les actuacions de: Pau Alabajos, Colla Estrela Roja de Benimaclet, Grup Owix de Callosa d’en Sarrià, Carles Enguix, Feliu Ventura.

Amb el suport de: Assemblea Nacional Catalana (ANC), Associació Cultural Ca Bassot, Ca Revolta, CNT-València, Esquerra Anticapitalista-ESAN, Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV), JERPV, Llibertat.cat, Moviment de Defensa de la Terra (MDT), PSAN, Solidaritat Catalana per la Independència (SI).

Manifest

Aquests dies moltes ciutats i pobles dels Països Catalans, recordem el vintè aniversari de l’anomenada Operació Garzón amb l’objectiu de denunciar, de nou, la persecució política que l’estat espanyol dugué a terme en 1992, dins del context dels Jocs Olímpics de Barcelona, contra més de 60 persones sota l’acusació de pertànyer a la organització independentista Terra Lliure.

L’instructor d’aquella operació, el jutge Baltasar Garzón, ara condemnat a 11 anys d’inhabilitació per les escoltes del cas Gürtel, va aprovar la incomunicació de les persones detingudes a les dependències de la Guàrdia Civil, un període durant el qual els i les independentistes partiren tortura. El jutge, però, va ignorar eixes tortures de les què van ser objecte les persones detingudes, tot i que declaraven davant seu que havien patit maltractaments. El magistrat, coneixedor de les denúncies i del seu estat, es va valdre de les declaracions extretes sota tortura per part de la Guàrdia Civil per instruir un sumari que implicava desenes de persones. Dotze anys després d’aquella persecució, l’any 2004, el Tribunal Internacional de Drets Humans d’Estrasburg dictà sentència condemnatòria contra l’estat espanyol per no haver investigat les denúncies de tortures practicades a una quinzena d’independentistes, i el va obligar a pagar indemnitzacions.

Tots aquests fets, ara narrats i comentats per les pròpies víctimes al documental Operació Garzón contra l’independentisme català, fan visible, 20 anys després, la impunitat que de la que gaudeix l’aparell polític, policial i judicial espanyol que en aquells moments organitzà aquesta ràtzia repressiva, impunitat alimentada des de les posicions polítiques còmplices, quan no fomentadores, d’aquella operació repressiva contra l’independentisme català.

És la impunitat què també gaudeixen les persones responsables, les col•laboradores, les empreses i institucions implicades en el genocidi franquista. L’estat espanyol és l’únic que, després d’una dictadura militar feixista de 40 anys i amb centenars de milers de víctimes, mai ha processat ni demanat responsabilitats a cap implicat

Malauradament, aquesta impunitat es continua visualitzant dins de les comissaries, centres de detenció, CIE i presons de l’estat espanyol on s’ha seguit i es segueix practicant la tortura i el maltractament. Durant l’any 2011 es tingué esment de 280 situacions en les que se produïren tortures i maltractaments, on es van veure afectades 853 persones. Aquestes dades impliquen un augment moderat del nombre de situacions respecte de l’any 2010 (on hi hagueren 251) i un espectacular augment en quant al nombre de persones afectades (al 2010 hi hagueren 540). Aquest augment respon bàsicament al fet que la majoria de casos són conseqüència d’agressions policials durant mobilitzacions socials al carrer, que enguany també hem pogut viure de manera molt propera als carrers de València dins dels fets de la “Primavera Valenciana”.

Davant tot això, les persones i organitzacions signants d’aquest manifest volem expressar la nostra més ferma solidaritat envers les persones represaliades durant l’operació Garzón i condemnem les tortures de tot tipus que, encara hui, vint anys després, exerceix l’estat espanyol mitjançant els seus cossos repressius, emparats en lleis i membres de la judicatura que impedeixen la seua eradicació.

Que en el futur puguem mirar als ulls de les que patiren la tortura i poder dir que igual que feren elles, nosaltres continuarem lluitant!

València, 10 de setembre de 2012

—————————————————————————————————————–

JORNADA CONTRA LA TORTURA EN VALENCIA: 20 AÑOS DE LA OPERACIÓN GARZÓN.

Con el apoyo de: Assemblea Nacional Catalana (ANC), Associació Cultural Ca Bassot, Ca Revolta, CNT-València, Esquerra Anticapitalista-ESAN, Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV), JERPV, Llibertat.cat, Moviment de Defensa de la Terra (MDT), PSAN, Solidaritat Catalana per la Independència (SI).

Manifiesto

Estos días, en muchas ciudades y pueblos dels Països Catalans, recordamos el veinte aniversario de la denominada “Operación Garzón” con el objeto de denunciar, nuevamente, la persecución política que el estado español realizó en 1992, en el contexto de los Juegos Olímpicos de Barcelona, contra más de 60 personas acusadas de pertenecer a la organización “Terra Lliure”.

El instructor de aquella operación, el juez Baltasar Garzón, ahora condenado a 11 años de inhabilitación por las escuchas en el caso Gürtel, decretó la incomunicación de las personas detenidas en las dependencias de la Guardia Civil, periodo durante el cual fueron torturadas. El juez sin embargo, ignoró las torturas a pesar de que ante el declararon haber sido maltratadas. El magistrado, a pesar del estado evidente de maltrato de los detenidos y de sus denuncias, solo tuvo en cuenta las declaraciones extraídas bajo tortura por parte de la Guardia Civil para instruir un sumario que implicó a decenas de personas. Doce años después de aquella persecución, en 2004, el Tribunal Europeo de Derechos Humanos de Estrasburgo, dictó sentencia condenatoria contra el Estado Español por no haber investigado las denuncias de torturas, obligándole a indemnizar a las víctimas.

Todos estos hechos, ahora narrados y explicados por las propias víctimas en el documental l’Operació Garzón contra l’independentisme català” ponen de manifiesto, 20 años después, la impunidad que de la que disfruta el aparato político, policial y judicial español que en aquellos momentos organizó esta razzia represiva, impunidad alimentada desde las posiciones políticas cómplices, cuando no fomentadoras, de aquella operación represiva contra el independentismo catalán.

Es la impunidad de la que igualmente disfrutan las personas responsables, las colaboradoras, las empresas y las instituciones implicadas en el genocidio franquista. El estado español es el único que tras una dictadura militar fascista de 40 años con centenares de miles de víctimas, no ha procesado ni pedido responsabilidades a ninguna institución ni persona implicada.

Desgraciadamente, esta impunidad continúa siendo visible dentro de las comisarías, centros de detención, CIE y cárceles del Estado Español donde se ha seguido y se sigue practicando la tortura y el maltrato. Durante el año 2011 se tuvo conocimiento de 280 situaciones en las que se produjeron torturas y maltratos que afectaron a 853 personas. Estos datos implican un incremento moderado del número de situaciones respecto del año 2010 (con 251 casos), y un espectacular aumento en en cuanto al número de personas afectadas (en el 2010 hubo 540). Este aumento responde básicamente a que la mayoría de los casos son consecuencia de las agresiones policiales durante las movilizaciones sociales en la calle, agresiones que este año hemos podido vivir muy de cerca en las calles de Valencia durante los hechos de la “Primavera Valenciana”

Ante esta situación, las personas y organizaciones firmantes de este manifiesto queremos expresar nuestra más firme solidaridad con las personas represaliadas durante la Operación Garzón, y condenamos todas las formas de tortura que aún hoy, veinte años después de aquellos hechos, ejerce el estado español a través de sus cuerpos represivos, amparados en leyes y jueces que impiden su erradicación.

Qué en el futuro podamos mirar a los ojos de quienes sufrieron la tortura y poder decir que igual que hicieron ellos, nosotros continuaremos luchando!

Valencia, 10 de septiembre de 2012