Demanda del Fòrum per la Memòria del PV contra el estado español en el Tribunal Europeo de Derechos Humanos en Estraburgo

Català

La denúncia es per genocidi i crims contra la humanitat durant el franquisme i per violació dels nostres drets fonamentals

La demanda ha estat admesa a tràmit

El Tribunal Constitucional espanyol no va admetre a tràmit un recurs d’empara presentat pel Fòrum per la Memòria del País Valencià, en relació amb el genocidi franquista i amb les 6 fosses comunes del Cementeri General de València. Aquestes fosses ocupen una superfície total de 41.020 m2 en les quals, des d’el dia 1 d’abril de 1939 fins el 31 de desembre de 1945, s’han pogut documentar 23.661 persones, totes elles hi llençades durant aquest periode.

Aquest Tribunal diu textualment “que no se ha acreditado la trascendencia constitucional del recurso”, malgrat no posar en dubte la realitat dels fets denunciats ja que especifica que “nada cabe decir sobre su verosimilitud”. En altres paraules i per si no restara prou clar –des de ja fa molts anys- que tot està lligat i ben lligat.

Tancades les portes de l’ordenament jurídic espanyol, el Fòrum ha presentat una denúncia davant el Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg. Considerem que si l’Estat Espanyol nega als seus ciutadans la recerca, aclariment i reparació dels crims de la dictadura, és la nostra obligació moral insistir en la seua denúncia, exigir la veritat i demanar justícia i memòria.

Quan drets bàsics, com ara el d’informació, són conculcats per part d’un sistema polític i judicial, hereu de les trames de la dictadura, n’hi ha quelcom més que una simple voluntat d’ocultació. N’hi ha també, cap pensar, una complicitat última amb els fets que denunciem, una seqüència lògica de responsabilitat per part d’aquest estat dit de Dret amb el règim anterior, una naturalesa heretada o, sense més, continuista de l’estructura de poder franquista.

Es tracta d’una simple qüestió de Drets Humans. L’Estat Espanyol no sembla ser sensible a allò tan elemental com l’existència de nombroses fosses comunes escampades per tot el territori, repletes de persones víctimes de la repressió general, afussellades, estrangulades, ofegades, apallissades o mortes sota les terribles condicions socials que va imposar la dictadura durant tots els anys en què va oprimir la població que havia perdut la guerra.

Castellano

La denuncia es por genocidio y crímenes contra la humanidad durante el franquismo y por violación de nuestros derechos fundamentales

La demanda ha sido admitida a trámite

El Tribunal Constitucional español no admitió a trámite el recurso de amparo presentado por el Fòrum per la Memòria del País Valencià, en relación con el genocidio franquista y con las 6 fosas comunes de Cementerio General de Valencia. Estas fosas ocupan una superficie total de 41.020 m2 en las que, del día 1 de abril de 1.939 al 31 de diciembre de 1.945, se han podido documentar 23.661 personas, todas ellas tiradas a dichas fosas durante ese periodo.

Este Tribunal dice textualmente “que no se ha acreditado la trascendencia constitucional del recurso” y ello a pesar de no poner en duda la realidad de los hechos denunciados ya que especifica que “nada cabe decir sobre su verosimilitud”. Es decir, en otras palabras y por si no quedara claro –desde hace muchos años- que todo está atado y bien atado.

Cerradas las puertas del ordenamiento jurídico español, el Fòrum ha presentado una denuncia ante el Tribunal Europeo de Derechos Humanos de Estrasburgo. Consideramos que si el Estado Español niega a sus ciudadanos la investigación, esclarecimiento y reparación de los crímenes de la dictadura, es nuestra una obligación moral insistir en su denuncia, exigir la verdad y demandar justicia y memoria.

Cuando derechos básicos, como el de información, son conculcados por parte de un sistema político y judicial, heredero de las tramas de la dictadura, hay algo más que una simple voluntad de ocultación. Hay también, cabe pensar, una complicidad última con los hechos que denunciamos, una secuencia lógica de responsabilidad por parte de este Estado llamado de Derecho con el régimen anterior, una naturaleza heredada o, sin más, continuista de la estructura de poder franquista.

Se trata de una simple cuestión de Derechos Humanos. El Estado Español no parece ser sensible a algo tan elemental como la existencia de innumerables fosas comunes desperdigadas por todo el territorio, repletas de personas víctimas de la represión general, fusiladas, estranguladas, ahogadas, apalizadas o muertas bajo las terribles condiciones sociales que impuso la dictadura durante todos los años en que oprimió a la población que había perdido la guerra.